El Baptisme és el primer dels set sagraments de l’Església, ja que pel Baptisme entrem en la vida nova dels fills de Déu en el si de l’Església. És la porta per la qual entrem a formar part de la gran família eclesial i comencem el camí per a esdevenir sincerament deixebles del Crist.
Rebre el Baptisme significa començar una vida nova, la vida dels fills i filles de Déu. És com un nou naixement, en què Déu Pare acull el seu fill i l’omple de la seva gràcia, del seu amor. Déu estima entranyablement tots els homes i dones, vol que tots se salvin, i ens ofereix uns mitjans per tal d’assolir aquesta felicitat en Ell. El Baptisme renta la persona, de manera que queda lliure del pecat original, i pot començar el camí d’una vida nova amb la força de la gràcia de Déu; s’ha convertit en una nova criatura, submergida i empeltada en el camí de Jesús.
Pel Baptisme, el cristià queda més unit a Jesús, rep la força de l’Esperit Sant per viure tal com ell ens va ensenyar. Com ens diu sant Pau, el batejat ha mort amb Crist a la vida antiga i ha ressuscitat amb Crist a la vida nova (Rm 6,3-4), alhora que també ha estat revestit de Crist. En definitiva, el batejat ha quedat configurat a Crist amb una marca espiritual inesborrable, que és el segell de l’Esperit Sant.
Per altra banda, el Baptisme ens incorpora en la gran família dels cristians, que és l’Església. Com a membre de Crist, forma part de la comunitat eclesial, que és el Cos de Crist. Ha esdevingut, per tant, germà de tots els altres batejats.
Cal dir, també, que el baptisme és el sagrament més comunament acceptat per totes les confessions cristianes, fins al punt que és el més reconegut recíprocament.
Finalment, el Baptisme és el sagrament pel qual es fa present el testimoni de la fe, que es va transmetent de generació en generació, és a dir, l’evangelització, l’anunci de la Bona nova i el nostre arrelament de la fe en el Déu Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant, fe en la qual som batejats.