Article de Consol Muñoz publicat a la secció de litúrgia de Catalunya Cristiana (7 de maig).
En paraules del liturgista Dionisio Borobio: «La litúrgia és la realitat més viva i l’expressió més eloqüent de la vida de l’Església». Que bé resumida, en una curta frase, la importància de la litúrgia per a la vida espiritual dels que formem l’Església, ja que en la litúrgia celebrem, els cristians, la fe de l’Església.
En primer lloc, evidentment, hi ha els sagraments, particularment l’Eucaristia, però no podem deixar de banda totes les altres formes litúrgiques de professar la nostra fe, com, per exemple, amb la pregària de la Litúrgia de les Hores, que és una autèntica escola d’oració on l’Església ens ensenya a pregar.
L’Ordenació General de la Litúrgia de les Hores, núm. 1, ens diu que «l’oració pública i comunitària del poble de Déu figura, amb raó, entre els principals comeses de l’Església». És per això que la pregària de la Litúrgia de les Hores no cessa mai de realitzar-se, des d’un extrem a l’altre del país. És la pregària perenne dels membres de l’Església, per a la santificació de totes les hores del dia i de la nit, és a dir, de tot el temps.
La mateixa Ordenació ens diu, núm. 22, que quan els fidels som convocats i ens vam reunir per a la Litúrgia de les Hores, unint els nostres cors i les nostres veus, visibilitzem l’Església, que celebra el misteri de Crist. Per tant, amb molta cura hem de preparar i celebrar aquesta litúrgia, perquè la nostra pregària sigui, veritablement, visibilització de la celebració del Misteri de Crist.
D’altra banda, com és responsabilitat de l’Església preocupar-se de la vida espiritual dels seus fidels, ella ens recorda que «és veritablement desitjable que la Litúrgia de les Hores penetri, animi i orienti profundament tota l’oració cristiana, es converteixi en la seva expressió i alimenti amb eficàcia la vida espiritual del Poble de Déu» (Laudis Canticum, 8). Això ens porta a agrair a la Litúrgia de les Hores l’aliment espiritual que ens proporciona en la seva celebració i, a més, que la nostra pregària personal pugui sustentar-se, també, en ella.
La Constitució Sacrosanctum concilium ens diu als religiosos referint-se a la Litúrgia de les Hores: «Els membres de qualsevol Institut d’estat de perfecció que, en virtut de les Constitucions, resen alguna part de l’Ofici Diví, fan oració pública de l’Església» ( núm. 98). I en el núm. 99 afegeix de quina manera hem de dur a terme aquesta oració, quan ens diu: «Tots els que resen l’Ofici, ja en cor, ja en comú, compleixin la funció que se’ls ha confiat amb la màxima perfecció, tant per devoció interna com per la manera externa de procedir». Això últim també ho han de tenir en compte tots els laics que resen la Litúrgia de les Hores a les parròquies.
És segur que si vivim internament l’espiritualitat que ens proporciona l’Ofici Diví, la manera externa de celebrar-ho també estarà d’acord, i ho demostrarem amb una celebració digna, atenta i devota.
