Article de Jaume González Padrós publicat a la secció de litúrgia de Catalunya Cristiana (14 de maig).
Cal suposar que, quan un nen o una nena participen per primera vegada del pa de la vida combregant sacramentalment, porten ja molt de temps participant de l’eucaristia dominical, al costat de la seva comunitat. És impensable, avui dia que un nen pugui arribar al dia de la seva primera comunió eucarística sense tenir àmplia experiència de participació en la missa del diumenge.
On s’ha establert aquesta realitat com a prioritat educativa dins de la iniciació cristiana, es pot observar l’evolució dels nens quant a la seva capacitat de participar activament i conscientment. Aquí es posa de manifest el resultat aconseguit en unes persones integrades en l’oració de l’Església, gràcies a una comunitat que les ha educat.
És clar que, per arribar a aquesta situació, és imprescindible el paper dels educadors: els/les catequistes i el sacerdot. Participar en l’eucaristia dominical al costat del catequista és del tot imprescindible si volem que els nens se sentin realment convocats i esperats en la seva comunitat. La catequista els anirà guiant a través de la celebració, els indicarà el text que cal pronunciar, serà el seu model pel que fa als gestos, la seva proximitat els proporcionarà seguretat. Serà qui, per als nens, personalitzi aquesta comunitat concreta que acull.
El sacerdot és, al costat del catequista, una mediació clau en aquest context. Conèixer els infants, poder dirigir-se a ells pronunciant el seu nom, fins i tot en l’homilia (cf. Directori per a les misses amb participació de nens, 48), tenir envers ells un projecte pedagògic d’educació litúrgica, parlar amb el grup, després de la celebració, aclarint qüestions i insistint en alguns punts forts, i usar sempre el llenguatge positiu de l’entusiasme, és del tot imprescindible si volem, com hem dit, educar en l’art de l’oració litúrgica. I dins d’ella formar per viure amb intensitat la pregària eucarística com a moment cimal de la celebració. Perquè d’una cosa estem convençuts: els nens són capaços d’admirar-se amb gran atenció, de comprendre i de sentir espiritualment.
En aquest temps pasqual, i davant de les celebracions de l’eucaristia on no pocs nens participaran del pa de vida i del calze de salvació per primera vegada, és bo reflexionar per no convertir aquestes celebracions en anècdotes pastorals i en un mer parèntesi vital, on tot està fet tan a la mida infantil que es viu com a realitat fugissera, com ho serà, sens dubte, la festa posterior a la missa amb familiars i amics.
Una celebració de l’eucaristia, amb els nens de primera comunió, serena, senzilla i digna, envoltada d’alegria santa, en expressió ritual fidel als llibres litúrgics i en proximitat afectuosa cap a tots, és la millor manera de sembrar, a les ànimes els que estan caminant cap a l’edat adulta de la seva personalitat cristiana, la bona llavor de la veritable pregària de l’Església.
