Ha mort a l’Abadia de Montserrat el P. Alexandre Olivar Daydí, monjo i estudiós de la litúrgia i dels Pares de l’Església.
Que el Senyor l'aculli en el seu Regne i ens retrobem amb ell asseguts en el banquet festiu de la Pasqua definitiva.
Amb motiu de la distinció Doctor Honoris Causa per l’Ateneu Universitari Sant Pacià la revista Missa Dominical va publicar l’article del Dr. Joan Torra que tot seguit reproduïm.
«Se li va concedir aquesta distinció en un acte solemne el 18 de novembre de 2017 a la “Sala de la Façana” del Monestir de Montserrat, acte presidit pel cardenal Joan-Josep Omella, arquebisbe metropolità de Barcelona i Gran Canceller de l’Ateneu Universitari Sant Pacià.
El P. Alexandre Olivar és el monjo de més edat del Monestir, noranta-vuit anys, ben a prop d’un segle de vida, i en compta vuitanta-dos de vida de monjo –des de la primera professió– i setanta-cinc de prevere. El treball de tota la seva vida ha tingut uns quants àmbits molt destacats i importants.
Com que va dirigir la Biblioteca del Monestir, en va publicar els diversos catàlegs de manuscrits, d’incunables i sobretot dels manuscrits litúrgics. Va publicar El Sacramentari de Vic i poc després El Sacramentari de Ripoll. Amb això començaven els estudis que una bona colla de savis de casa i de fora han realitzat de l’antiga litúrgia catalanonarbonesa, fins avui. La lliçó que va impartir el P. Alexandre aquell dia es va titular precisament La litúrgia a Catalunya ara fa mil anys. Fou el responsable de la fundació de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics a l’interior de l’Institut d’Estudis Catalans.
Com a secretari i conseller del cardenal Anselm M. Albareda, va viure personalment la primera sessió del Concili Vaticà II, la que donà forma a la constitució Sacrosanctum Concilium sobre la litúrgia. I l’any 1965 va ser organitzador i secretari general del II Congrés Litúrgic de Montserrat, que es va proposar d’estudiar «la litúrgia del demà».
Ha publicat l’edició crítica de les obres de sant Pere Crisòleg, un bisbe predicador de Ravenna que morí per allà el 450. A més és internacionalment conegut per ser també el més gran especialista que hi ha sobre la predicació cristiana antiga. Aquest és el títol de la seva gran obra publicada l’any 1991.
Tot plegat, doncs, un reconeixement que fa justícia a un gran savi de casa nostra, un investigador pacient que ha fet llum a la història de la litúrgia catalana; ha tret a la llum les obres de sant Pere Crisòleg, un gran Pare de l’Església; ha explicat com ningú la predicació cristiana dels primers segles, i ha posat a l’abast de tothom qui ho vulgui els fons de la Biblioteca montserratina. Calia fer aquest reconeixement! Enhorabona!».
