Article de Consol Muñoz publicat a la secció de litúrgia de Catalunya Cristiana (13 de novembre).
Al codi de Dret Canònic hi diu: «Allà on ho aconselli la necessitat de l’Església i no hi hagi ministres, també els laics, encara que no siguin lectors ni acòlits, poden suplir-los en algunes de llurs funcions, com ara exercir el ministeri de la paraula, presidir les pregàries litúrgiques, administrar el baptisme i distribuir la sagrada Comunió, segons les prescripcions del dret» (230,3). I també hi trobem: «El ministre ordinari de la sagrada comunió és el bisbe, el prevere i el diaca. És ministre extraordinari de la sagrada comunió l’acòlit i també un altre fidel designat segons la norma del c. 230» (910).
La instrucció Immensae caritatis de la Sagrada Congregació per a la Disciplina dels Sagraments diu: «Els ordinaris del lloc tenen la facultat d’escollir individualment persones idònies com a ministres extraordinaris, en casos concrets o també per un període de temps determinat, o en cas de necessitat de manera permanent… Això es permet quan:
a)falti el sacerdot, el diaca o l’acòlit.
b)Aquests es trobin impedits per distribuir la sagrada comunió… a causa de l’edat avançada.
c)El nombre de fidels que volen acostar-se a la sagrada comunió és tan gran, que la duració de la missa s’allargaria massa…» (1,1).
La mateixa instrucció continua: «Els mateixos ordinaris del lloc tenen la facultat de permetre que els sacerdots dedicats al ministeri sagrat puguin designar una persona idònia que, en cas de veritable necessitat, distribueixi la sagrada comunió ad actum» (1,II).
I, després, precisa les condicions que ha de reunir aquesta persona: «El fidel designat ministre extraordinari de la sagrada comunió i degudament preparat s’haurà de distingir per una vida cristiana, per la fe i els bons costums. S’esforçarà per ser digne d’aquest nobilíssim encàrrec, conrearà la devoció a la sagrada Eucaristia i donarà exemple als altres fidels de respecte al Santíssim Sagrament de l’altar. No serà escollit per a aquest ofici algú la designació del qual pugui causar sorpresa als fidels» (1,VI).
Amb tot el que s’ha dit ha quedat ben clar que qualsevol laic que ajudi a distribuir la sagrada comunió, hi està autoritzat. Això ho haurien de tenir en compte les persones que s’acosten a rebre la comunió i que en veure un senyor o senyora al costat del sacerdot, que l’ajuda a distribuir-la, veiem que canvien de fila per rebre-la de mans del sacerdot, sense adonar-se que hem de donar molta més importància a allò que rebem en la comunió, que no a qui ens la dóna.
D’altra banda, també hem llegit que aquesta persona «donarà exemple als altres fidels de respecte al Santíssim Sagrament». Em voldria fixar, especialment, en la manera de vestir d’aquestes persones, com un senyal de respecte. La vestimenta ha d’anar d’acord amb l’actuació que duen a terme, perquè, de vegades, veiem situacions que desdiuen d’un respecte a la sagrada comunió i als fidels que ens atansem a rebre-la.
