En aquest període litúrgic ens trobarem amb una exhortació que es fa crida diària: «No maltractis ni oprimeixis els immigrants» (Ex 22,21). Tanmateix, en un món globalitzat com el nostre, ¿qui és el foraster? La nostra aldea global, amb la seva facilitat de comunicacions i d’intercanvi, integra cada cop més la diversitat de cultures i dona opció al benefici mutu, sempre que els pobles estiguin disposats a acollir-se els uns als altres. Mirem la realitat que ens envolta i ens adonarem de l’enorme canvi que s’ha obrat en aquests darrers anys.
El papa Lleó XIV, en el seu recent viatge apostòlic a la nostra terra, especialment on la migració forçosa ha pres més força, ha insistit molt en l’actitud amb què ens hem de situar davant dels nouvinguts, més encara si es tracta de persones que acudeixen a les nostres parròquies i volen participar de la litúrgia de les nostres comunitats parroquials, santuaris i llocs de culte.
Aquí, a Mallorca, vaig visitar a l’hospital una jove trobada enmig del mar, la qual, després de dies d’estar sola a la deriva agafada a un tros de llenya que surava, un vaixell de rescat la va portar a la nostra illa procedent de l’alta mar de Líbia. Demanava anar a una de les nostres esglésies perquè era catòlica i volia donar gràcies a Déu perquè havia estat salvada del naufragi. Vaig pregar amb ella i, durant la pregària, es va posar a cantar una cançó que deia: «Encara que les veles del vaixell es trenquin i el vaixell s’enfonsi, jo confiaré sempre en tu, Déu meu!»; i em va dir: «Aquesta pregària m’ha salvat, l’he cantada sempre!».
“Estima els altres com a tu mateix”
Vet aquí la fe dels senzills que ens ha d’ajudar a seure’ls a la mateixa taula. El gest de l’acollida, un valor eminentment evangèlic, ha estat i encara és el signe inequívoc d’haver entès el precepte del Senyor quan se li pregunta pel primer manament de la Llei. La seva resposta, l’escoltem a l’evangeli, uneix el primer manament amb el segon per fer-nos adonar que no és possible l’un sense l’altre: «“Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament”. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: “Estima els altres com a tu mateix”».
Resulta exigent i reconfortant alhora pensar que la mesura del nostre amor a Déu és el nostre amor al proïsme. A Tenerife, el papa Lleó ens deia «Crist ens confirma que està present en el qui té fam, en el qui té set, en el despullat, en el malalt, en el pres i en el foraster (cf. Mt 25,35-40). […] Des d’aquesta convicció, la nostra presència vol testimoniar que la solidaritat neix del reconeixement de la dignitat humana i supera tota concessió secundària o simple obra de filantropia. […] L’acollida obre la porta; la integració ajuda a creuar el llindar. L’assistència col·loca bàlsam a la ferida i la integració reconstrueix el futur». Pensem que som convidats a fer-ho realitat des de les nostres Esglésies i des de l’acollida que fem.
Mons. Sebastià Taltavull Anglada (bisbe de Mallorca), Missa Dominical, número 13, 2026.
