Article de F. Xavier Parés publicat a la secció de litúrgia de Catalunya Cristiana (4 de juny).
Totes les revistes i entitats relacionades amb la litúrgia van fer ressò de la defunció de Mn. Pere Farnés que ens deixà el passat 24 de març, als 91 anys d'edat i 67 de sacerdoci. Encara que Catalunya Cristiana, al seu dia, informà de la mort del nostre liturgista, voldria des d'aquests articles litúrgics del nostre setmanari, iniciats per un altre molt estimat liturgista, el bisbe Pere Tena, fer memòria i homenatge, alhora, a Mn. Pere Farnés Scherer.
El qualificatiu de liturgista és el propi i més escaient a la persona de Mn. Pere Farnés. Fou un dels patriarques de la litúrgia a casa nostre. Catalunya i Espanya li devem molt, com a gran estudiós que fou de la litúrgia, fet que transcendí a nivell universal com a bon liturgista de l'Església romana. Ell sempre ha estat molt fidel a la tradició, a la història, als Pares i a les fonts litúrgiques. El nom del Dr. Farnés ha quedat escrit entre els noms de la reforma litúrgica del Concili Vaticà II. No solament va treballar com a membre d'un coetus de la reforma litúrgica sinó que en va ser un gran propagador, per mitjà de la seva docència arreu del món (Barcelona, Madrid, Roma, América, Japó…), i sobretot també pels seus escrits publicats en llibres i revistes litúrgiques, de manera especial en la revista Oración de las Horas / Liturgia y Espiritualidad que ell mateix havia fundat. També trobem al Pare Farnés entre els fundadors de les grans institucions litúrgiques catalanes, com són Centre de Pastoral Litúrgica, la revista Phase, o l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona.
Els seus seguidors, que ell ens tenia per joves liturgistes, i que al seu costat ens hem anat fent grans, l'hem tingut sempre com a home savi i intel·ligent. Ha estat el nostre mestre de qui hem après bones lliçons i, sobretot, ens ha ensenyat i tramès l'amor a la litúrgia. Qualsevol dubte o pregunta, sempre hem acudit al mestre i pare Farnés, que amb saviesa i afecte, no solament ens ha aclarit els nostres dubtes sinó que, amb escreix, ens ha comunicat la seva ciència, i ens ha ensenyat a estudiar i estimar aquella litúrgia reformada del Vaticà II, que ell mateix ha defensat i propagat amb tanta valentia. El seu caràcter d'home valent i radical, l'ha portat a vegades, tant per escrit com de paraula, a defensar les seves idees, amb un gran amor a l'Església.
Darrerament, ja amb una edat avançada i la memòria més afeblida, se sentia una mica solitari. Havia viscut una vida massa plena i activa al servei de la litúrgia i li costava acceptar la seva jubilació. Amb tot, un gran nombre de deixebles seus sempre l'hem venerat i estimat per tant de bé que al llarg de la seva vida ha fet, no solament a nosaltres i a tants i tants alumnes que ha tingut, sinó a la mateixa Santa Església de Déu que ell sempre ha seguit i obeït amb gran respecte, amor i fidelitat.
És un goig poder dedicar avui aquest record ple d'afecte i estimació al mestre i professor, al company i amic de qui hem après tantes coses bones que ens han fet estimar més a l'Església i a la seva sagrada litúrgia.
Mn. Farnés ha mort als seus 91 anys, davant l'ordenador, corregint el seu darrer escrit, que segurament mai no llegirem. El Senyor li pagui tot el bé que ha fet en aquesta vida, celebrant amb molta dignitat els sants misteris per donar culte a Déu a qui devem tot honor i tota glòria, cosa que només podem tributar-li per Crist, amb ell i en ell, en la unitat de l'Esperit Sant. Que la litúrgia que ell tant va promoure i el misteri que tantes vegades va celebrar aquí a la terra, ara siguin el seu goix, de manera plena i viva en la celebració de la litúrgia celestial.
