El baptisme de Jesús atorga la participació en l’obra del Pare (missió) i una nova identitat, la de fill o filla i la de germà o germana. Els Pares de l’Església indivisa destaquen dos elements del baptisme de Jesús: el baptisme d’aigua, que significa el nou naixement (nova identitat), i la unció de l’Esperit Sant, que significa la consagració per a una missió. Pasqua i Pentecosta esdevenen un sol esdeveniment en el baptisme.
El baptisme de Jesús és icona (imatge teològica) del baptisme del cristià: Jesús és proclamat Fill estimat i omplert de l’Esperit Sant per anunciar i fer present el Regne de Déu. Així, la persona batejada en la fe de l’Església és ungida per l’Esperit per continuar la missió de Crist i és reconeguda com a fill/a de Déu.
El baptisme incorpora la persona creient en la comunitat de germans sorgida de Pasqua i Pentecosta: el Cos de Crist (comunió de comunions), el Poble de Déu (poble de pobles), el Temple de l’Esperit (unitat en la diversitat) i la situa en un orde, el de tots els fidels: la comunitat sacerdotal, que té com a existència viure en comunió amb Déu i els pobres, i com a missió lliurar-se generosament perquè siguem una fraternitat lliure i solidària.
Per això és important que, celebrant el baptisme del Senyor, recordem i valorem el nostre baptisme, i així poder viure i testimoniar el que ja som: una nova existència relacionada amb la Trinitat i vinculada amb la missió del Fill i de l’Esperit (les dues mans del Pare): l’edificació de la fraternitat del Regne de Déu.
Jaume Fontbona
