Déu es fa home

Sentit

Nadal és sens dubte la festa més popular del calendari cristià, encara que de fet no sigui la més important. La més important és Pasqua, que és el centre de l’any litúrgic. El temps litúrgic de Nadal i Epifania té el seu origen tres segles més tard de Jesús. Aleshores només se celebrava la Pasqua, el misteri pasqual, però més tard es va veure que la vinguda de Crist en el món es mereixia una celebració festiva ja que, si l’acte redemptor decisiu va ser la mort i la resurrecció, la primera aparició de Jesús al món també calia considerar-ho un esdeveniment salvador de primer ordre. En el moment de fixar una data, tant a orient com a occident va estar relacionada amb l’existència d’unes festes paganes en honor del sol i de la llum. Per tant, celebrem el naixement de Jesús, el Fill de Déu (Nadal) i la seva manifestació a tots els pobles (6 de gener).

Desenvolupament

El temps de Nadal i Epifania s’inicia el vespre del dia 24 de desembre, amb les primeres vespres de Nadal i finalitza el dia del Baptisme del Senyor, el diumenge següent a la solemnitat de l’Epifania. Cal dir que el calendari de les celebracions de Nadal i Epifania és complex. En primer lloc, les festes principals no se celebren en diumenge sinó en dies fixos: així, el Nadal se celebra el dia 25 de desembre; la solemnitat de Santa Maria Mare de Déu se celebra el dia 1 de gener i la solemnitat de l’Epifania del Senyor se celebra el dia 6 de gener.

Comença el dia 25 de desembre amb la solemnitat del Nadal. Aquí ja hi trobem una primera peculiaritat, que és el fet de tenir quatre misses: la de vigília, la de la nit, la de l’alba i la del dia, que és la més important. Les lectures d’aquest dia es poden intercanviar. Segueix l’Octava de Nadal, que són els dies feiners que van de la solemnitat del Nadal i el Cap d’Any, en què se celebra la solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu: els tres primers dies recordem sants molt propers a Jesús, com són sant Esteve (26 de desembre), sant Joan Evangelista (27 de desembre) i els sants Innocents (28 de desembre). Cal dir que el diumenge que hi ha entre Nadal i el Cap d’Any celebrem la festa de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep. Quan no hi ha cap diumenge entre Nadal i Cap d’Any, la festa se celebra el dia 30 de desembre.

El dia 1 de gener, vuit dies després de Nadal, com ja hem dit, celebrem la solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu, que és la festa litúrgica de la Mare de Déu més antiga del ritu romà. El diumenge que s’escau entre el dia 1 i el dia 6 de gener celebrem el segon diumenge després de Nadal.

El dia 6 de gener celebrem la segona gran festa del temps de Nadal, que és l’Epifania del Senyor. En ella celebrem la manifestació de Jesucrist a totes les nacions. El diumenge després del dia 6 de gener celebrem la festa del Baptisme del Senyor, en què també es manifesta Jesús just abans d’iniciar la seva missió salvadora i és el dia en què es clou el temps litúrgic de Nadal i Epifania.

En la vida cristiana

El Nadal sempre ha tingut un gran ressò i una gran repercussió fora del context cristià: són unes festes i uns dies carregats de simbolisme i sensibilitat; són dies de joia, de festa, de família, de records, d’alegries, d’emocions a flor de pell. L’ambient festiu extern ens ho facilita: les llums, el pessebre, les nadales, els altres signes nadalencs, etc. Els cristians, el Nadal l’hem de viure també amb els mateixos sentiments de joia, però alhora una joia cristiana, de sentir-nos salvats per Déu, que es fa home per nosaltres. Per a viure interiorment el Nadal, ens hi poden ajudar alguns signes externs: en primer lloc, l’ambient festiu a l’església, amb el pessebre, flors, llums, colors blancs i daurats, els cants. Un segon element és viure i transmetre la tendresa de Déu i això es tradueix en portar alegria i esperança al nostre món malgrat les dificultats i alhora tenir molt presents als pobres, bo i ajudant-los i també nosaltres mirant de ser austers (aquesta, però, és una actitud que hi ha de ser tot l’any, no només per Nadal). Un altre element és el de trobar espais d’interioritat, intensificant la nostra pregària, fent el pessebre, l’arbre de Nadal, les nadales, entre d’altres elements.