La instrucció Eucharisticum mysterium, en el n. 53, diu: «El lloc de l’església o de l’oratori en què es guarda l’Eucaristia dins del sagrari ha de ser, veritablement, destacat. Convé que sigui alhora apte per a l’oració privada, de manera que els fidels no deixin de venerar el Senyor en el Sagrament, amb culte privat i tot, i ho puguin fer fàcilment i amb profit.»
A l’Església sempre s’ha tingut en gran estimació la veneració de la reserva del sacrament de l’Eucaristia. Sabem que, principalment, aquestes espècies sagramentals estan destinades a dur-les als malalts i com a Viàtic però, com hem vist al document esmentat, també els fidels les hem de venerar i pregar en la seva presència, perquè creiem, fermament, que el Senyor mateix és present en el seu Sagrament.
La nostra voluntat de fer bé les coses és bona, però, de vegades, amb el pas del temps i la quantitat d’ocupacions que ens envaeix, pot ser que anem deixant de banda alguns «bons costums que no hauríem de perdre. Agraïm que algú ens ho recordi i tornem a reprendre, de nou, aquests bons costums; tot és qüestió de proposar-s’ho. És el «comencem de nou, germans…» de sant Francesc, que sant Bonaventura ens recorda en la seva llegenda major, cap. XIV, n. 1.
Quan el Senyor diu: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar» (Mt 11,28), no ho va dir, només, per als seus seguidors d’aleshores, sinó que ens la continua dient, també, a nosaltres. Per tant, en atansar-nos a la presència del Senyor sagramentat amb els nostres cansaments i angoixes, hem de creure que Ell els pren i els transforma en descans i serenor.
Però no ens hem de presentar davant d’Ell tan sols en moments de dificultat, sinó, també, en moments de pau i goig, per compartir-los amb Ell i donar-li’n gràcies.
En la mesura que passen els anys de la nostra vida, sentim més la necessitat de ser-li agraïts per tots els béns i coses bones que anem rebent d’Ell. En la pregària davant del sagrari anem desgranant tots els nostres esdeveniments diaris, el fem partícip, tot i que Ell ja els coneix. Unes vegades li donarem gràcies, unes altres li demanarem alguna cosa, unes altres tindrem necessitat d’explicar-li les nostres afliccions o d’intercedir per familiars, amics, esdeveniments indesitjats… I sempre el tindrem a Ell «escoltant-nos» amb atenció i amor. I altres vegades, senzillament, ens sentirem bé estant en la seva presència i companyia.
Enmig de tant de soroll per tot arreu, agraïm aquestes capelles, estances del Santíssim Sagrament, on el silenci ambiental ens ajuda al recolliment, tan necessari per estar en la presència i companyia del Senyor.
Francesc d’Assís volia que els seus germans tinguessin una veneració especial a Jesús Sagramentat. En la seva carta a tot l’orde, n. 12 i 13, els diu: «…us suplico a tots vosaltres, germans, que rendiu tota reverència i tot honor al santíssim cos i sang de nostre Senyor Jesucrist…».
