A l’inici del mes de gener, quan tot just encetem un any nou, l’Església celebra la festa de Sant Josep Maria Tomasi, un sant italià, poc conegut popularment però molt estimat i venerat pels estudiosos de la litúrgia. Tomasi va néixer al 1649 a l’illa de Sicília, en una família noble i molt religiosa. De petit fou educat en les ciències humanístiques del Renaixement, sobresortint tant en les llegues clàssiques com en les modernes, especialment, la castellana, ja que havia d’heretar el nobiliari títol de «Grande de España». També li pertocava heretar els títols de duc de Palma i príncep de Lampedusa, illa siciliana on actualment hi acudeixen tants refugiats, molts dels quals moren ofegats al mar. En aquesta illa el papa Francesc va fer-hi el primer viatge del seu pontificat.
Tomasi va valorar els béns espirituals més que els béns materials de la terra, de la qual es considerava simplement un pelegrí. Tenia una innata inclinació al recolliment, a l’estudi i a la pregària. Un home espiritual i de virtuts. De jove, ja tenia predilecció pel cant gregorià i li agradaven les celebracions solemnes de la sagrada litúrgia, així com també, la lectura dels llibres antics i l’estudi de pergamins. Amb totes aquestes aficions no és estrany que optés per la vida religiosa, d’estudi i no tant per la social i política. Als 15 anys, amb la benedicció de la seva família, entrà al convent dels pares Teatins de Palerm. El 1673, a la catedral de Sant Joan del Laterà a Roma, fou ordenat prevere.
Com a prevere teatí va ser un Home de Déu i un gran estudiós de les Sagrades Escriptures, de la sagrada Litúrgia i dels sants Pares de l’Església. La recerca de les fonts bíbliques i litúrgiques fou la gran tasca seva. El seu llegat de treballs bíblics i de fonts litúrgiques, com són els antics sacramentaris, és d’un gran valor i riquesa en l’actualitat. Gràcies al cardenal Barberini, que li obrí les portes de la biblioteca vaticana, i a la reina Cristina Alexandra de Suècia, que el va protegir, facilitant-li còdex i manuscrits antics, Tomasi va poder desenvolupar la seva gran habilitat d’home de ciència i d’investigador nat, publicant moltes obres inèdites. Podem dir doncs, que Tomasi fou investigador i autor de grans creacions litúrgiques de la seva època. Gràcies a ell, avui tenim fonts litúrgiques com el sacramentari Gelasià i el Gregorià, el Missal gòtic, i el Gal·licà, així com antifonaris i responsorials, leccionaris i evangeliaris… que no solament són llibres antics sinó també fonts litúrgiques amb les que s’han pogut enriquir els actuals llibres litúrgics del Vaticà II.
El Papa Climent XI va nomenar Tomasi cardenal i fou tingut com a «Pare de la nova ciència litúrgica» ja que havia superat els grans liturgistes i investigadors que l’havien precedit. El primer dia de l’any 1713 va morir a Roma amb gran fama d’home savi i sant. L’any 1803, Pius VII el va beatificar, i el 1986, sant Joan Pau II el canonitzà.
Entre les moltes esglésies romanes de visita obligada, a Sant’Andrea della Valle, en ple corso Vittorio Emanuele, hi trobem el sepulcre de sant Josep M. Tomasi, en un dels altars laterals. Si aneu a Roma no deixeu de fer-hi una visita.
Els alumnes i professors de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, cada any honorem el nostre sant Tomasi amb una eucaristia que celebrem a l’església de Sant Gaietà dels pares Teatins a Barcelona. La seva festa és el dia 3 de gener per la glòria de Déu i exaltació de la Santa Mare Església.
