ESPERANT LA LITÚRGIA DE LES HORES

Article de Mercè Solé, membre del CPL, publicat a la secció de litúrgia de Catalunya Cristiana (18 de setembre).

Esperar amb moltes ganes la nova edició de la Litúrgia de les Hores és el que fem, amb els meus companys de feina, al Centre de Pastoral Litúrgica. Fa ja molts mesos, potser anys, que estem treballant en la nova edició actualitzada de la Litúrgia de les Hores en català, per encàrrec de la Conferència Episcopal Tarraconense i en col·laboració amb la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de Catalunya. Una tasca ben difícil, d’especialista; un laberint complicat aquest de navegar entre salms, antífones i advocacions diverses segons cada diòcesi.  Caldria un GPS. Sort que, de fet, encara que els liturgistes posin el crit al cel, no crec que a Déu Nostre Senyor li importi gaire si t’equivoques de salm. I els sants i santes de debò no deuen estar per protagonismes ni per competir mútuament.

Actualitzar la Litúrgia de les Hores –la pregària del conjunt de l’Església en les diverses hores del dia– ha significat introduir-hi totes les modificacions motivades per l’increment del santoral, la millora de les traduccions tant del salteri com dels textos dels Pares de l’Església,  la reorganizació d’alguns materials, i l’aplicació dels criteris que han anat sorgint a Roma des de la darrera edició. De fet després del Concili Vaticà II, l’Ofici Diví es va revisar de cap i de nou i es va convertir en la Litúrgia de les Hores, per simplificar-lo i també per estendre’n el seu ús entre el Poble de Déu. Després de la seva promulgació el 1971, la Litúrgia de les Hores ha estat traduïda del llatí i publicada a Catalunya en successives edicions, en versió completa (quatre gruixudíssims volums) i en versió reduïda (el diürnal, o pregàries del dia), esgotada des de fa temps. Una dificultat afegida ha estat que, en una interpretació molt restringida dels documents conciliars, l’edició i la traducció en cada llengua ha d’obtenir el vist-i-plau de Roma, passant per la Conferència Episcopal de cada país. L’edició catalana ha hagut d’obtenir, doncs, dos placets: el de Madrid i el de Roma, cosa que no deixa de ser xocant. D’una banda sembla que a Roma no s’acabin de refiar dels responsables de l’Església local, i d’una altra deu ser que compten amb especialistes amb bons coneixements de totes les llengües en què es resa la Litúrgia de les Hores. Jo, que no hi entenc, trobo curiós que el patró de traducció sigui el llatí, i de forma tan literal com sigui possible. Comentava un capellà basc que en la traducció a l’euskera han hagut d’introduir-hi neologismes presos del llatí, perquè la norma feia deixar de banda expressions pròpies i tradicionals del cristianisme basc per substituir-les per expressions literalment calcades del llatí i incomprensibles per a molts fidels.

M’agradaria molt que aquesta nova edició servís per difondre una pregària que és comuna a molts cristians en el temps (al llarg dels segles) i en l’espai (a tot el món). Una pregària que parteix dels salms (per tant també és la pregària dels jueus i del mateix Jesús), que és el mateix que dir que parteix de la vida. Perquè la passejada, en quatre setmanes, pels gairebé  150 salms és la passejada per tot allò que vivim ara i aquí tots els homes i dones, encara que de vegades ens costi d’entendre: la tendresa de Déu i el nostre agraïment; la violència dels homes i els desitjos inconfessables; la incompresió davant el silenci de Déu;  la meravella davant la natura i l’amor; la por davant la mort i un llarg etcètera. I encara no és només una pregària comuna: també és comunitària, un valor importantíssim en mig d’una societat tan individualista.

En fi, em permeto recomanar-vos-la. Aprofiteu que les 8.416 pàgines de la Litúrgia de les Hores, en quatre volums, gràcies a l’interès de la Conferència Episcopal Tarraconense, estaran a la vostra disposició per 80 €. En versió diürnal (2032 pàgines), per 30 €. Una gran inversió.

Notícia relacionada