Com vaig fer per Mons. Pere Tena i amb Mn. Pere Farnés, avui no puc deixar de dedicar el meu article al P. Alexandre Olivar. Els tres han estat uns prohoms de la litúrgia a Catalunya. A tots tres els dec tot el meu a agraïment, tant per l’ajut personal als meus estudis de litúrgia i a la tesi doctoral, com per l’acompanyament i animació en la meva tasca de professor i de liturgista.
El P. Alexandre Olivar, que va morir el dia primer del passat mes d’octubre, fou un monjo centenari, que va dedicar tota la seva vida a la ciència litúrgica i a la patrologia. Dues grans ciències fonamentals de la vida cristiana, religiosa i monacal, que van alimentar sempre la seva ment i el seu esperit. La seva afició a aquestes dues ciències li vingueren segurament de la seva estada als grans monestirs europeus de Maria Laach (Alemanya) i Maredsous (Bèlgica).
Com a liturgista, el veiem molt actiu en temps del Concili Vaticà II, com a secretari i conseller del cardenal Albareda, membre de la comissió de litúrgia de la primera sessió del Concili. L’any 1965 el trobem com a organitzador i secretari del II Congrés litúrgic de Montserrat. A ell li devem publicacions i obres tan important com El Sacramentari de Vic (1953), El Sacramentari de Ripoll (1964), El nou calendari litúrgic (1970) i El nou santoral litúrgic de Catalunya (amb col·laboració amb M.S. Gros i A. Fàbrega) (1973) i diverses publicacions del catàlegs del manuscrits de la biblioteca del monestir de Montserrat (Scripta e Documenta) (2010). El P. Olivar, el podem comptar també entre els pocs especialistes de la litúrgia catalononarbonesa. Va ser membre de la comissió de versions per a la litúrgia pròpia de les diòcesis catalanes i president de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics, de l’Institut d’Estudis Catalans.
El P. Alexandre Olivar ha estat realment un gran estudiós de la ciència litúrgica i de la patrística. Per difícils i complicades que fossin les coses, ell les estudiava a fons fins a aclarir-les. Expliquen que deia: “A mi les dificultats m’han fet monjo”. Va saber unir el treball intel·lectual amb la seva vida religiosa i monacal, tot seguint el lema de san Benet “ora et labora” (resa i treballa). No és estrany que, tant les institucions culturals de la societat civil com també les eclesiàstiques hagin reconegut meritòriament la tasca intel·lectual del P. Olivar. La Reial acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona el nomenà acadèmic numerari (1982), i la Facultat de Teologia de Catalunya, conjuntament amb l’Institut Superior de Litúrgia, Doctor honoris causa (2017) i la laudatio va ser pronunciada per doctor Joan Torra, vicepresident del CPL i professor del ISLB.
Que l’experiència sacramental de la litúrgia que va viure i celebrar aquí a la terra, ara la visqui i la celebri en la realitat celestial.
