Per una banda, aquest any, el dia de la Mare de Déu de la Mercè, el 24 de setembre, cau en diumenge, i aquest dia Barcelona celebrarà la solemnitat de la patrona en comptes del diumenge. I per una altra banda, aquest mes de juny, a la col·lecció Sants i Santes del CPL, hem publicat el llibret dedicat a la Mare de Déu dels Desemparats, patrona de València, que ha escrit Josep Miquel Bausset. I la coincidència d’aquests dos fets que podem considerar anecdòtics m’ha fet recordar la profunda vinculació que hi ha entre aquestes dues advocacions de la Mare de Déu d’aquesta riba occidental del Mediterrani, i la seva gran actualitat.
L’advocació de la Mare de Déu de la Mercè neix quan l’any 1218 el comerciant Pere Nolasc se sent cridat per la Mare de Déu a organitzar un grup de companys que es dediqués a la tasca d’alliberar captius de terres de moros. I així ho farà, i en un acte a la catedral de Barcelona naixerà l’Orde de la Mercè, és a dir, de la gràcia, de la misericòrdia. Des d’aquell moment, l’Orde durà a terme una activa tasca d’alliberament pagant rescats, intercanviant presoners, i fins i tot, en alguns casos, intercanviant-se personalment per algun captiu en situació greu per a la seva vida o per a la seva fe.
L’advocació de la Mare de Déu dels Desemparats neix quan l’any 1409 el mercedari Joan Gilabert Jofré es va trobar un dement que era maltractat al carrer, i va decidir crear un hospital per a «ignoscens, folls e orats», el primer d’Europa. Per fer-ho possible, va muntar la que finalment va anomenar-se Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats, que va anar ampliant la seva acció amb les prostitutes, els ajusticiats, i tota mena de persones abandonades. I van construir una imatge de la Mare de Déu ajaguda, amb el cap sobre un coixí, per anar sobre els cossos dels difunts abandonats que la Confraria portava a enterrar; posada dreta, a la imatge li queda el cap endavant, i d’aquí ve el nom de «la Geperudeta».
Entre Barcelona i València hi ha, doncs, des de l’Edat Mitjana, un corredor que ja està construït: el corredor de la misericòrdia. Un corredor que pot mirar cap a aquest Mar Nostre, en el qual tanta misericòrdia fa falta ara. Que la Mare de Déu de la Mercè i la Mare de Déu dels Desemparats –la mateixa, amb dos magnífics noms– empenyin els governants i els habitants de totes les bandes d’aquest mar, i de més enllà, perquè sapiguem tenir un cor obert com Pere Nolasc i Joan Gilabert Jofré el tingueren.
EL CORREDOR MEDITERRANI DE LA MISERICÒRDIA
