EL CEL SE N’ALEGRA, LA TERRA HI FA FESTA

Són les belles paraules del salm de la nit de Nadal, que canta l’alegria del Naixement de Jesús, Fill de Déu, consubstancial amb el Pare. Tant Nadal com l’Epifania són la celebració de la glòria del Senyor Ressuscitat en la gràcia del seu Nadal i de la seva Manifestació (com també de la seva Teofania en el Jordà). Aquesta relació entre Nadal i Pasqua és decisiva. El Senyor nascut i manifestat es fa trobadís en la seva paraula, en el seu Cos gloriós i en la Copa preciosa de l’Eucaristia, també en el misteri nupcial de l’Església. També amb els germans que han estat vexats en la pobresa.

Tots els evangelis de la infància de Jesús estan il·luminats per la llum pasqual i des d’ella s’interpreten. Així les faixes del bressol evoquen les faixes del sepulcre de Crist. També ran del pessebre, com ran del sepulcre, els àngels anuncien l’Evangeli de l’alegria, també en un lloc i en un altre els àngels proclamen la glòria de Déu. Tant en el bressol com en el sepulcre hi ha uns testimonis i uns enviats (pastors-apòstols). Hi ha dos naixements: el del Verb en la carn per Nadal i el del Verb amb la nostra humanitat en la vida divina per la resurrecció. Per això del naixement de Jesús se n’alegra la terra i també el cel.

Jesús neix per assumir la nostra humanitat i portar-la cap a Déu per la seva resurrecció i ascensió i omplir-la dels dons de l’Esperit Sant, plenament manifestat en l’escatologia última. Si Nadal i l’Epifania no fossin la celebració del Kyrios, del Senyor de la glòria, el nom nou de Déu (Emmanuel) no ens importaria per a res. Jesús és realment l’Emmanuel perquè ha estat glorificat i es comprèn llavors la gran inclusió de l’evangeli de Mateu que comença amb el nom del Messies: «Déu amb nosaltres» (1,23) i acaba amb les paraules del Senyor: Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món (28,20). La litúrgia del Nadal és sempre igual, però la novetat no rau en ella, la litúrgia és donada perquè sigui viscuda d’una manera sempre nova pels qui la celebren. Depèn de la capacitat de pregària, depèn de les actuacions de l’Esperit Sant i del cor de cadascú. És una qüestió d’amor i de fe.

Sí, per als creients, Nadal no ha estat igual, hem estat il·luminats per l’alegria del naixement de Jesús i sabem que Déu ha entrat en la nostra humanitat però no deixar-la mai més. Sant Tomàs ja diu al començament del seu grandiós tractat sobre el Verb encarnat que la humanitat de Jesús és l’alegria més gran, ja que Crist recondueix la humanitat cap a Déu, per tal que aquesta no quedi abandonada a si mateixa i a la influència de les forces del Mal.

Una dona de la meva parròquia aquest any havia preparat el sopar de Nadal per a la seva nombrosa família, però quan arribà l’hora de la Missa del Gall, va dir a tota la família: «Ja us ho fareu, jo me’n vaig a celebrar el Naixement de Jesús, ja torno.» Va anar a Missa sola, però dins del cor portava tots els qui estimava i que s’havien quedat a fer festa a casa seva. Cal tenir molta humilitat per creure que Déu s’ha fet home i una il·luminació molt gran de l’Esperit Sant per adorar-lo. Aquesta dona, i com ella tants d’altres, són de la raça dels pastors, dels senzills i dels humils de cor.