Al final dels pròxims quatre diumenges, el divendres 28 d’octubre, celebrarem la festa de sant Simó i sant Judes, apòstols. Haig de dir que sempre he tingut molta devoció als apòstols –no dubto que alguna cosa hi té a veure el fet de ser de Sant Andreu de Palomar–, perquè és a través del seu testimoni que hem conegut la Bona Nova de Jesús de Natzaret.
Si us hi fixeu, hi ha dues «tradicions» per parlar dels Dotze després de la traïció de Judes Iscariot: els Fets dels Apòstols presenten sant Maties com el seu successor, però, si mirem moltes de les representacions que abunden en esglésies i catedrals, sovint és sant Pau qui ocupa aquest lloc.
A més, mirant el calendari, totes les festes dels Apòstols es troben entre maig i desembre. No sé si això té algun significat o si aquesta reflexió donaria per a un estudi més profund. Personalment, i pensant en la celebració que tenim a l’horitzó més proper, em quedo amb la idea que sant Simó i sant Judes ens són exemple i ens ajuden en el camí de la humilitat: perquè tothom pensa primer en Simó-Pere, i aquell Judes que no va ser el traïdor el tenim més oblidat.
Miquel Álvarez
