El llibre Francesc, pastor i teòleg (Sant Pacià Books) ofereix una mirada polièdrica sobre els primers set anys de ministeri del papa Francesc. Persones amb dedicacions pastorals i acadèmiques diverses reflexionen sobre les línies mestres de l’acció del Papa com a pastor i teòleg; unes aportacions dutes a terme el novembre de 2019 en el Congrés “L’aportació del papa Francesc en la teologia i la pastoral de l’Església”, celebrat a l’AUSP. El Dr. Daniel Palau és el coordinador del llibre.
Per què el papa Francesc aconsegueix connectar amb els homes i les dones d’avui?
És evident que el papa Francesc es fa escoltar, perquè parla amb paraules i amb gestos. Parla a la humanitat sencera com aquell qui s’adreça a un auditori conegut: amb confiança, amb respecte, amb profunditat i amb claredat. I al costat de les paraules i els gestos hem de saber percebre la seva credibilitat en el fet de no deixar mai de costat els últims dels últims, els pobres.
Per què aquest pontificat pot ser clau?
El papa Francesc, amb el seu accent personal, ens ha ajudat a redescobrir l’alegria, com l’element propi de la vida cristiana. Una alegria que neix de l’Amor de Déu i que esclata amb tota la força amb la Pasqua de Jesús.
Al Congrés hi van participar persones que coneixen bé el Papa. En què van coincidir?
Van coincidir en què és del tot imprescindible combinar sempre la reflexió i l’acció, la teologia i la pastoral, l’espiritualitat i el compromís. Un segon element coincident: la necessitat de viure la fe en l’exercici constant del discerniment. La vida cristiana és, i ha de ser sempre, una resposta sincera, valenta i generosa a la crida de Déu. L’Esperit Sant ens ajuda a descobrir les passes que cal fer en cada moment, i aquest exercici de discernir és indiscutiblement propi del papa Francesc.
Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 31 de gener.
