Carles Cahuana: la missa per televisió

Entrevista de Carme Munté Margalef

Carles Cahuana i Bartra és rector de la parròquia-catedral del Sant Esperit i de la parròquia de Sant Valentí de Terrassa des del setembre del 2023. Però també el podem considerar «rector», des de fa deu anys, d’una comunitat molt més àmplia, formada pet prop de 40.000 espectadors que cada diumenge segueixen la Missa de La 2 de TVE Catalunya, des de la capella del Noviciat de la congregació Puresa de Maria de Sant Cugat del Vallès. «Em sento molt afortunat i honorat de celebrar aquesta missa televisiva que arriba a moltes persones, alhora que és una gran responsabilitat», ens confessa aquest prevere del bisbat de Terrassa.
«Me siento muy afortunado y honorado de celebrar esta misa televisiva que llega a mucha gente, a la vez que es una gran responsabilidad», nos confiesa este presbítero del obispado de Terrassa.

Un programa de televisió

La missa és el programa més vist en català de La 2. ¿Com ho valora?

Avui dia, en el nostre context social i cultural, és significatiu que un programa religiós tingui tanta audiència. El perfil majoritari és gent d’edat i religiosa, i també persones amb malalties i discapacitats que els impedeixen assistir a l’església. Tot i això, sabem que també hi ha un grup important d’espectadors que, tot i que no són creients o practicants, segueixen amb regularitat la missa.

Val la pena recordar que la missa per televisió, tret dels casos d’impediment físic, no eximeix la presencialitat, sinó que la complementa.

Aquest és el punt clau. Seguir la retransmissió de la missa per televisió mai no podrà considerar-se igual que participar de la celebració de l’Eucaristia de manera presencial. De la mateixa manera que seria incomprensible celebrar un aniversari familiar de manera virtual podent-ho fer de manera presencial, amb més raó l’Eucaristia, que és trobada amb el Senyor, amb els germans i amb l’Església, només pot viure’s plenament participant-hi físicament. Ara bé, la retransmissió de la missa és, per a moltes persones, l’única manera de poder participar-hi. En aquest cas és una gran ajuda.

Seguir la retransmissió de la missa per televisió mai no podrà considerar-se igual que participar de la celebració de l’Eucaristia de manera presencial.

¿També pot ajudar de preparació per a la participació en la missa presencial?

Sí, i de fet, animem que es visqui així. Una part molt important de la missa és la Litúrgia de la Paraula. Moltes persones poden experimentar dificultats per escoltar de manera clara la proclamació de les lectures, sigui perquè tenen dificultats auditives, o bé per les característiques sonores del temple. En canvi, des de casa, poden ajustar el volum a les pròpies necessitats. Moltes persones escolten des de casa les lectures, i després, quan van a les seves esglésies, les poden entendre millor. En aquest sentit, la retransmissió de la missa per televisió pot ser una ajuda per viure millor després la seva celebració.

Sentit de comunitat...

¿Quins elements afavoreixen el sentit de comunitat i d’ungiment que requereix la celebració eucarística?

Com en qualsevol missa, el sentit de comunitat és molt important. En aquest sentit, comptem amb les religioses de la congregació Puresa de Maria, els membres del cor de cantaires i els seus familiars... Una altra cosa important és que hi hagi una estabilitat de l’espai. El fet que sempre ho fem al mateix lloc, amb les mateixes religioses, el mateix mossèn, el mateix diaca, això ajuda a viure el sentit de comunitat, d’una certa «parròquia».

¿Com interpel·la la gent que segueix la missa des de casa perquè se sumi a aquesta vivència comunitària?

La televisió té la capacitat d’apropar l’espectador a allò que s’està retransmetent. En el nostre cas, la distància que hi ha entre el primer banc de l’església i el celebrant mai és com la que hi ha entre la televisió i la persona que està veient el programa, que no deu arribar al metre i mig. Si, a més, els productors de televisió fan plànols curts, això apropa molt al qui estan enfocant. Tot plegat crea una proximitat i fa que l’espectador senti que t’hi adreces directament. El fet que es demanin peticions concretes per difunts i aniversaris de gent gran fa que molts familiars estiguin pendents aquell dia de la missa. I alguns d’ells continuen després seguint-la. Per tant, és una oportunitat evangelitzadora.

¿Qui veu la missa per televisió?

Des del punt de vista litúrgic, ¿què cal tenir en compte en una missa televisada?

La litúrgia és i ha de ser exactament la mateixa. El que és propi i característic, a diferència d’una altra celebració, és el cenyiment a una durada exacta, en el nostre cas 48-50 minuts. Com que és una desconnexió en directe, un cop acabada, han de tornar a connectar amb el senyal de la resta de l’estat. Hem de procurar sempre que l’emissió en directe no s’acabi abans de la benedicció final i el comiat, ja que crearia una sensació estranya d’una interrupció de la missa.

¿En quin perfil de feligresia pensa a l’hora d’escriure l’homilia?

A l’hora de preparar l’homilia tinc present sobretot les persones grans i impedides, les que viuen en una residència d’avis o soles a casa, però també penso en les persones que les estan acompanyant en aquell moment, cuidadors, fills i nets. També en les persones que no són creients i que en un moment donat ens segueixen. No saps mai on pot arribar el missatge evangelitzador.

En l'homilia tinc present a la gent gran i impedides, però també, als seus familiars i acompanyants.

Sabem que la missa sempre s’ha de seguir en directe i no en diferit, però de vegades no en tenim clar el perquè.

Alguna vegada m’han preguntat si no seria més pràctic gravar deu misses de cop. Potser sí que seria més pràctic però no tindria cap sentit. La missa per televisió no és una producció televisiva que vulgui ser una missa, sinó que és la missa autèntica, que és retransmesa. Estem celebrant l’Eucaristia, no un programa qualsevol. I, per tant, no podem estar davant la televisió com si miréssim una pel·lícula, sinó participant d’allò que s’està esdevenint en aquell moment. Per això ha de ser en directe.

Atenció a malalts i gent gran

¿Com anima les persones impedides que demanin de poder combregar a casa?

Ho faig tot sovint. De vegades hi ha un excés de prudència, de no voler molestar. Precisament l’atenció als malalts i als ancians és una de les obligacions pastorals dels preveres, religiosos i laics que tenen aquesta missió encomanada. Per això animo la gent que truquin a la parròquia i que demanin el sagrament de la penitència o de la comunió. Em consta que hi ha persones voluntàries que arriben a casa durant la missa perquè la persona pugui combregar en el precís moment de la comunió. És el signe que ens recorda el que estem celebrant.

¿Què destacaria del document Orientacions per a la retransmisió de la celebració de l'Eucaristia, de la Conferència Episcopal Espanyola?

El document vol ser sobretot una resposta a la proliferació d’emissions per internet arran de la Covid-19, perquè allò que va tenir sentit en un moment donat potser ara s’hauria de reconsiderar. El perill sempre és el de la comoditat, és a dir, el de seguir la missa per televisió o internet i no anar a la parròquia, quan no hi ha cap impediment. I això sabem que no ha de ser així. El document també fa un seguit de recomanacions com que l’emissió ha de ser en directe o s’ha de fer en un lloc sagrat, i no en un plató.