Noticias

La reserva eucarística del Dijous Sant

05/04/2022

A l’obra lucana, l’Eucaristia s’identifica amb la fracció del pa, un gest que va fer Jesús en el seu Últim Sopar. Però quan se n’ha volgut explicar el significat sacrificial, és a dir, l’entrega per amor fins a l’extrem de Jesús (Jn 13,1), s’ha usat el símbol del calze. El que es perdi –per raons pràctiques– la comunió al calze, suposa la pèrdua del sentit convivial o de banquet de l’Eucaristia (clara al·lusió al banquet del Regne: Mc 14,25), i el sentit sacrificial del calze passa a l’hòstia consagrada. Fet que marcarà la devoció medieval: quan els fidels comencen a venerar el cos de Jesús sepultat en el sagrari, on es creu que s’hi va estar 40 hores. Aleshores el sagrari s’ornamenta com un sepulcre. I com a conseqüència d’aquest malentès, es potencia la visita als monuments.

Per això, la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, des del 1988, recorda que: «El tabernacle o la custòdia no ha de tenir la forma de sepulcre. Cal evitar el mateix terme de sepulcre; en efecte, la capella de la reposició s’ha d’habilitar no pas per a representar la sepultura del Senyor, sinó per a guardar el pa eucarístic per a la comunió que serà distribuïda el Divendres en la Passió del Senyor».

Al sagrari i no al monument sepulcral, es reserva el Cos del Senyor ressuscitat per a la comunió dels fidels en la celebració de la Passió del Divendres Sant i per al Viàtic dels malalts. I la pregària del Dijous Sant a la nit recorda la institució de l’Eucaristia i no pas la sepultura de Nostre Senyor.

Jaume Fontbona