Notícies

Els ministeris laicals de lector i acòlit

15/01/2021

El passat 10 de gener, el papa Francesc va publicar la Carta apostòlica en forma de motu proprio titulada Spiritus Domini, per la qual modifica el cànon 230.1 del Codi de Dret Canònic sobre els ministeris de lector i acòlit. Fins ara, aquest cànon establia que els homes laics que tinguessin les condicions adients podien ser instituïts de forma estable per al ministeri de lector i acòlit. La reforma d’aquest cànon estableix que, a partir d’ara, no són només els homes, sinó també les dones, els qui poden rebre aquest ministeri instituït.

Els ministeris de lector i acòlit van ser establerts pel papa sant Pau VI, l’any 1972, en substitució dels antics “ordes menors”. Són uns ministeris laicals que, per bé que han de rebre’ls de forma necessària com un pas previ els homes que avancen vers el ministeri ordenat, poden també ser instituïts a qualsevol laic que de forma estable exerceixi aquests ministeris en l’Església. La institució d’aquests ministeris amb el ritual litúrgic propi dona un reconeixement públic a aquest servei dels laics en la celebració litúrgica. Per aquest motiu, dintre del Ritual dels Ordes Sagrats i dels Ministeris, hi ha dos capítols dedicats a la Institució de lectors i a la Institució d’acòlits, uns ritus que se celebren dintre de la missa, presidits pel bisbe (o pel superior major d’un institut religios clerical), i que inclouen la crida i la benedicció dels que són instituïts en aquests ministeris.

El ministeri de lector consisteix en proclamar en l’assemblea litúrgica les lectures de la Paraula de Déu (excepte l’evangeli), així com si cal també el salm, les pregàries dels fidels, la direcció dels cants, etc. El ministeri d’acòlit consisteix en ajudar els ministres ordenats en el servei de l’altar, distribuir la comunió als fidels, etc.

Si bé és cert que en molts llocs els laics (homes i dones) realitzen ja aquests serveis de forma habitual sense haver rebut la institució formal en aquests ministeris, i que el ritu propi per a la seva institució generalment es reserva als candidats als ministeris ordenats, també és cert que aquesta modificació del cànon reforça amb un text oficial la idoneïtat de tots els laics (homes i dones) per exercir aquests ministeris. I caldrà pensar en cada diòcesi si pot ser ocasió per promoure la institució d’aquests ministeris de forma ritual més enllà de la praxi ja consolidada en la majoria de comunitats.

Val la pena destacar que la Carta apostòlica va acompanyada d’una carta del papa Francesc al cardenal Lluís Ladaria, prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, en la qual el sant pare fa una magnífica catequesi sobre aquests ministeris litúrgics laicals, fonamentats en la dignitat de tots els fidels que els ve del baptisme, pel qual han rebut el sacerdoci comú de tots els fills i filles de Déu. En aquest sentit, no hi ha diferència essencial entre homes i dones, cridats a desenvolupar tants serveis, oficis i ministeris, expressió dels diversos carismes suscitats per l’Esperit Sant en el Poble de Déu per al bé de l’Església i del món. A un altre nivell estarien els ministeris ordenats de bisbe, prevere i diaca (sacerdoci ministerial), aquests sí reservats als fidels homes. Es tracta, doncs, d’un pas més en el camí per aprofundir en la Teologia del laïcat potenciada des del Concili Vaticà II.