Dolores Aleixandre, rscj<\/p>\n\n\n\n
Sota aquest t\u00edtol una mica cr\u00edptic, Vigipas.exe<\/em>s\u2019amaga una constataci\u00f3 irrebatible: qui es descarrega cada any la Vetlla Pasqual com a arxiu executable nota en l\u2019acte una immensa alliberaci\u00f3 del seu espai interior, li desapareixen els arxius malmesos, queden reparades les ruptures del sistema i es reinicia el mode esperan\u00e7a. Aix\u00f2 s\u00ed, una esperan\u00e7a que s\u2019ha de sotmetre a un programa de verificaci\u00f3 b\u00edblica per si es tracta d\u2019una c\u00f2pia il\u00b7legal.<\/p>\n\n\n\n Comencem pel Preg\u00f3. D\u2019entrada, quanta llum!: claredat, fulgor, resplendor, ciri, estel que mai no es pon... \u00bfHan desaparegut del tot les tenebres? No del tot, per\u00f2 l\u2019esperan\u00e7a que genera la Pasqua pot conviure amb la foscor, les perplexitats o el cansament. \u00abL\u2019Esperan\u00e7a es va agermanar amb el Desencant que no \u00e9s oposat ni contrari a l\u2019esperan\u00e7a: n\u2019\u00e9s la inevitable ombra, la seva companya de viatge\u00bb (Garc\u00eda Roca). \u00c9s una bona ve\u00efna que no ens aclapara amb les seves proclames, certeses o evid\u00e8ncies, sin\u00f3 que es fa present transformant-ho tot, tamb\u00e9 el nostre desig secret d\u2019un D\u00e9u que orden\u00e9s a la Covid-19 desapar\u00e8ixer immediatament. <\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 Ell \u00e9s el D\u00e9u-company que no ens deixa sols en els nostres dols, que no provocar\u00e0 l\u2019enfonsament de la borsa de les farmac\u00e8utiques que s\u2019enriqueixen amb la pand\u00e8mia, per\u00f2 ens assegura que ser\u00e0 al nostre costat en les decisions fosques de posar-nos sempre de part de la vida. \u00c9s l\u2019esperan\u00e7a que sost\u00e9 els que passen per les hores fosques del dolor, la soledat o l\u2019aband\u00f3; la que ens inicia en l\u2019aprenentatge humil d\u2019aguantar, romandre i arriscar, amb la convicci\u00f3 que la veritable felicitat est\u00e0 a creure abans d\u2019haver vist (Joan 20,29) i a atrevir-se a estimar alg\u00fa el rostre del qual mai s\u2019ha contemplat (1 Pere 1,8).<\/p>\n\n\n\n Segueix el preg\u00f3, enarborant ara el trofeu d\u2019alegries: exulten els \u00e0ngels, gaudeix la terra, s\u2019alegra l\u2019Esgl\u00e9sia, aclama el poble, s\u2019aixequen els cors, s\u2019alegren els tristos, la culpa \u00e9s declarada feli\u00e7, la nit es transforma en alegria. \u00bfQualsevol mena d\u2019alegria? Ni parlar-ne. Nom\u00e9s la que ha passat per l\u2019antivirus de l\u2019Evangeli i les seves paradoxes: la promesa de felicitat \u00e9s al mig de persecucions (Lluc 6,23); la porta estreta \u00e9s la que porta cap a la vida (Mateu 7,13); la dona ha de passar pel part per tenir el fill als bra\u00e7os (Joan 16,22); es dona sempre en proporci\u00f3 inversa a les possessions: a m\u00e9s alegria provocada per la relaci\u00f3 amb Jes\u00fas, menys coses retingudes. I si no, que li preguntin a aquell noi que tenia una gran fortuna i que, tot i quedar-se-la, no va aconseguir treure\u2019s de sobre la tristesa (Lluc 18,18-23).<\/p>\n\n\n\n Resumint amb el llenguatge del Preg\u00f3: amb l\u2019esperan\u00e7a i l\u2019alegria escapem d\u2019Egipte, amb elles travessem el mar Roig i el que ens facin. Per\u00f2 sense oblidar que necessitem ser condu\u00efts per la columna de foc de l\u2019oraci\u00f3 i el discerniment: nom\u00e9s aix\u00ed o ens farem un embolic amb la contrasenya.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"D\u00e9u-company<\/h3>\n\n\n\n