{"id":1874,"date":"2022-07-21T12:52:25","date_gmt":"2022-07-21T10:52:25","guid":{"rendered":"http:\/\/ivory-newt-719188.hostingersite.com\/?p=1874"},"modified":"2022-07-21T16:35:29","modified_gmt":"2022-07-21T14:35:29","slug":"oriol-xirinachs-construyendo-puentes-de-esperanza","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cpl.es\/galilea\/ca\/2022\/07\/21\/oriol-xirinachs-construyendo-puentes-de-esperanza\/","title":{"rendered":"Oriol Xirinachs: construint ponts d\u2019esperan\u00e7a"},"content":{"rendered":"

Entrevista: Carme Munt\u00e9 Margalef, Barcelona
Fotos: Antoni M.C. Canal, Matar\u00f3
V\u00eddeo: Marta Pons Flotats, Barcelona<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019Oriol Xirinachs (Barcelona, 1935) diu que la veritable esperan\u00e7a \u00e9s dial\u00e8ctica i l\u2019explica amb una imatge molt gr\u00e0fica: la d\u2019un pont que connecta la persona que espera i la persona en qui espera. Ell mateix ha estat constructor de ponts d\u2019esperan\u00e7a en la seva llarga experi\u00e8ncia pastoral i social en entitats com la Obra Social Sant Mart\u00ed,<\/a> el Centre Catal\u00e0 de Solidaritat<\/a>, la Fundaci\u00f3 Llindar<\/a> y el Centre d\u2019Acollida Ass\u00eds<\/a>.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n

Ordenat sacerdot el 1968, la seva primera destinaci\u00f3 va ser de vicari a Sant Miquel del Port<\/a>, al barri de la Barceloneta. A partir del 1981 la seva opci\u00f3 pels pobres el va portar als barris obrers i populars de la gran \u00e0rea metropolitana de Barcelona: Torre Bar\u00f3, Bellvitge, Sant Cosme i Cornell\u00e0 de Llobregat. El 1982, per enc\u00e0rrec del cardenal Narc\u00eds Jubany<\/a>, va crear i dirigir el Secretariat dioces\u00e0 de Marginaci\u00f3. Fruit de la seva experi\u00e8ncia ha publicat tres llibres amb el Centre de Pastoral Lit\u00fargica: Tornem Jes\u00fas als Pobres<\/a>, Els pobres salvar\u00e1n el m\u00f3n<\/a>, Tornem-los la salabror<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Membre de l 'Associaci\u00f3 de Preveres del Prad\u00f3<\/a>, Oriol \u2013nos pide que nos tuteemos\u2013 vive desde 2018 en la residencia sacerdotal Sant Josep Oriol<\/a> donde, poco a poco, intenta recuperar la vida de antes de la covid-19, colaborando con la parroquia de Sant Jaume de Cornell\u00e0, con el Centre Catal\u00e0 de Solidaritat y con el Centre d\u2019Acollida Ass\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

De les tres virtuts teologals (fe, esperan\u00e7a i caritat), dius que la virtut de l\u2019esperan\u00e7a \u00e9s la que \u00abfem servir\u00bb menys; que \u00e9s l\u2019\u00faltim recurs quan ens han fallat les altres. \u00bfPer aix\u00f2 es diu popularment que \u00abl\u2019esperan\u00e7a \u00e9s l\u2019\u00faltima cosa que es perd\u00bb?<\/p>\n\n\n\n

Potser caldria matisar. Fe i caritat s\u00f3n concretes: unes veritats que afirmem i uns actes que fem. Per\u00f2 l\u2019esperan\u00e7a demana risc, esfor\u00e7 i confian\u00e7a per no instal\u00b7lar-nos en aquest m\u00f3n tal com \u00e9s, sin\u00f3 treballar pel que pot arribar a ser i hem d\u2019anar trobant. Parafrasejant el te\u00f2leg Dietrich Bonhoffer, podem dir que l\u2019esperan\u00e7a \u00e9s al centre de la vida i no als l\u00edmits. Quan \u00e9s l\u2019\u00faltim recurs \u00e9s quan es perd!<\/p>\n\n\n\n

L'esperan\u00e7a profunda<\/h3>\n\n\n\n

Al teu llibre m\u00e9s recent, Tornem-los la salabror<\/a>, parles d\u2019esperances de \u00absala d\u2019espera\u00bb, les que depenen d\u2019una llei f\u00edsica, de l\u2019atzar, del saber hum\u00e0... Per contrast, \u00bfqu\u00e8 \u00e9s l\u2019esperan\u00e7a fonda, transformadora?<\/p>\n\n\n\n

Si en les esperances de \u00absala d\u2019espera\u00bb tot dep\u00e8n de l\u2019altre i l\u2019espera \u00e9s passiva, la veritable esperan\u00e7a, teologal i humana, \u00e9s dial\u00e8ctica. El qui espera sap que all\u00f2 que espera dep\u00e8n d\u2019un altre, per\u00f2 que aquest altre tamb\u00e9 ha d\u2019esperar d\u2019ell. El cas hum\u00e0 clar \u00e9s el noi que han refusat per \u00abin\u00fatil\u00bb a l\u2019institut, per\u00f2 que en una entitat educativa esdev\u00e9 una persona. Ho explica dient que els educadors van confiar en ell i que, en ser-ne conscient, ell tamb\u00e9 va confiar en els educadors. En aquest sentit, l\u2019esperan\u00e7a teologal \u00e9s aquella que em motiva a cr\u00e9ixer i transformar el m\u00f3n, perqu\u00e8 soc conscient que D\u00e9u confia en mi en aquest m\u00f3n, que ell va fer bo.<\/p>\n\n\n\n

\u00bfEls cristians, a vegades, amb l\u2019esperan\u00e7a del cel futur, ens hem desent\u00e8s del comprom\u00eds per millorar el present?<\/p>\n\n\n\n

Cert, quan n\u2019hem fet una esperan\u00e7a de \u00absala d\u2019espera\u00bb. Aquells cristians a qui sant Pau els diu que treballin, no \u00e9s que fossin uns mandres, \u00e9s que pensaven que el Regne era a la cantonada. \u00c9s el que ha donat peu que ens diguessin que la religi\u00f3 \u00e9s l\u2019opi del poble. Per\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 Jes\u00fas ha entrat en el nostre m\u00f3n i la nostra hist\u00f2ria tan malmesa, i els ha viscut amb sentit, que nosaltres fonamentem la nostra esperan\u00e7a en ell.<\/p>\n\n\n\n

L'esperan\u00e7a evang\u00e8lica<\/h3>\n\n\n\n

En el llibre Tornem Jes\u00fas als Pobres<\/a> , dius que \u00abl\u2019esperan\u00e7a evang\u00e8lica com a possibilitat de creure en un projecte m\u00e9s gran que el que dona de si el nostre, nom\u00e9s \u00e9s possible des de l\u2019experi\u00e8ncia que ens ofereixen els pobres, quan sabem veure\u2019ls com a signe del Regne\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Exacte! Tamb\u00e9 \u00e9s sant Pau que diu que, si la nostra fe tan sols serveix per a aquest m\u00f3n, serem els m\u00e9s desgraciats. Quan moguts per l\u2019esperan\u00e7a treballem per fer avan\u00e7ar aquest m\u00f3n segons el pla de D\u00e9u, experimentarem aquells moments que voldr\u00edem fer eterns, tal com diu Joan Maragall. \u00c9s el que ens ensenya aquella adolescent que, a Nicaragua, traginava uns maons per reconstruir una casa. El sacerdot i te\u00f2leg Ernesto Cardenal, que hi era de visita, li va preguntar: \u00ab\u00bfEst\u00e0s reconstruint aquesta casa?\u00bb. Ella li va respondre: \u00abNo, estic reconstruint el pa\u00eds!\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\u00bfL\u2019esperan\u00e7a cristiana, com es transmet, com es viu? \u00bfEls cristians som persones d\u2019esperan\u00e7a?<\/p>\n\n\n\n

Una marca famosa de cosm\u00e8tics tenia com a esl\u00f2gan: \u00abL\u2019alegria es contagia!\u00bb, tot esperant que els qui l\u2019empraven, amb la seva alegria, en serien la millor propaganda. Doncs ja ho sabem. Vivint \u00abl\u2019alegria de l\u2019Evangeli\u00bb contagiarem esperan\u00e7a. Amb cara de Quaresma, com diu el papa Francesc, anirem engrandint la desesperan\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

\u00bfEns podem acostar al m\u00f3n de la marginaci\u00f3 sense esperan\u00e7a?<\/p>\n\n\n\n

Si entenem l\u2019esperan\u00e7a tal com he dit, que \u00e9s aquest pont entre la persona que espera i la persona en qui espera, aleshores \u00e9s evident que sense esperan\u00e7a no ens podem acostar al caigut i deshumanitzat. No podem esperar que l\u2019om doni peres, per\u00f2 sempre podem i hem d\u2019esperar, ja que en tota vida, per m\u00e9s trencada, rebregada o maltractada que sigui, hi ha una vida de veritat, que ha sortit b\u00e9 de f\u00e0brica. I d\u2019aix\u00f2, els que es dediquen a donar-los un cop de m\u00e0 en poden donar una gran quantitat de testimonis.<\/p>\n\n\n\n

\u00bfCom podem ajudar que els pobres mantinguin l\u2019esperan\u00e7a en ells mateixos i en els altres, quan moltes vegades la seva vida ha estat carregada d\u2019injust\u00edcies?<\/p>\n\n\n\n

No \u00e9s gens f\u00e0cil, certament. Per\u00f2 encara \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil que un ric visqui l\u2019aut\u00e8ntica esperan\u00e7a, ja que aquesta es fonamenta en l\u2019altre, mentre que el ric nom\u00e9s confia en ell mateix. En canvi, el pobre, que alg\u00fa ha definit com el m\u00e0ximament necessitat, per aix\u00f2 mateix \u00e9s tamb\u00e9 el m\u00e0ximament confiat. No s\u2019aconsegueix amb receptes ni m\u00e8todes. Cal un acostament senzill, tendre i proper per desarmar-lo de pors, prejudicis i el menyspreu que arriba a sentir d\u2019ell mateix. Per\u00f2, repeteixo, ho he vist en una gran quantitat de casos.<\/p>\n\n\n\n

L'esperan\u00e7a com a pont<\/h3>\n\n\n\n

\u00bfLa resurrecci\u00f3 de Jesucrist \u00e9s la manifestaci\u00f3 que en les situacions m\u00e9s l\u00edmit de l\u2019exist\u00e8ncia, sempre hi ha esperan\u00e7a?<\/p>\n\n\n\n

Si l\u2019esperan\u00e7a \u00e9s un pont, l\u2019esperan\u00e7a \u00absala d\u2019espera\u00bb tan sols t\u00e9 un punt de suport en l\u2019altre, mentre que la del transhumanisme actual tan sols el t\u00e9 en l\u2019home. Com sabem, amb un sol punt de suport, un pont no s\u2019aguanta. La resurrecci\u00f3 \u00e9s el fonament de l\u2019esperan\u00e7a total. D\u00e9u, assumint la vida humana, ens mostra tot el que l\u2019home pot ser i esperar, i ressuscitant-lo ens mostra el que podem ser i en qui esperar.<\/p>\n\n\n\n

\u00bfCreure en la resurrecci\u00f3 \u00e9s un salt en el buit?<\/p>\n\n\n\n

Creure en la resurrecci\u00f3 ni \u00e9s un salt en el buit ni \u00e9s una evid\u00e8ncia; \u00e9s un acte de confian\u00e7a, i aquesta \u00e9s la dimensi\u00f3 que posa en joc totes les capacitats humanes: la intel\u00b7lig\u00e8ncia, la llibertat, els sentiments i la voluntat, i en aquest cas fonamentada en la vida, la paraula i l\u2019obra de Jes\u00fas. El salt en el buit \u00e9s renunciar a tot aix\u00f2, i l\u2019evid\u00e8ncia se\u2019ns imposa.<\/p>\n\n\n\n

\u00bfCom podem tenir esperan\u00e7a enmig de l\u2019actual crisi social, econ\u00f2mica i clim\u00e0tica?<\/p>\n\n\n\n

Malauradament, avui dia posem les nostres esperances en tantes coses que ens deixen frustrats: els diners, el progr\u00e9s, la tecnologia, la ci\u00e8ncia, el plaer... Els cristians haur\u00edem de saber viure i oferir l\u2019esperan\u00e7a fonamentada en Jes\u00fas i el seu Regne, que, tal com deia Pau VI, \u00e9s l\u2019\u00fanic projecte que respon a les esperances de tot l\u2019home i de tots els homes: sentit de la vida, dignitat, relacions gratificants i creadores, sentit de la transcend\u00e8ncia, sintonia amb la naturalesa...<\/p>\n\n\n\n

\n