A l\u2019inici del mes de gener, quan tot just encetem un any nou, l\u2019Esgl\u00e9sia celebra la festa de Sant Josep Maria Tomasi, un sant itali\u00e0, poc conegut popularment per\u00f2 molt estimat i venerat pels estudiosos de la lit\u00fargia. Tomasi va n\u00e9ixer al 1649 a l\u2019illa de Sic\u00edlia, en una fam\u00edlia noble i molt religiosa. De petit fou educat en les ci\u00e8ncies human\u00edstiques del Renaixement, sobresortint tant en les llegues cl\u00e0ssiques com en les modernes, especialment, la castellana, ja que havia d\u2019heretar el nobiliari t\u00edtol de \u00abGrande de Espa\u00f1a\u00bb. Tamb\u00e9 li pertocava heretar els t\u00edtols de duc de Palma i pr\u00edncep de Lampedusa, illa siciliana on actualment hi acudeixen tants refugiats, molts dels quals moren ofegats al mar. En aquesta illa el papa Francesc va fer-hi el\u00a0 primer viatge del seu pontificat.<\/p>\n
Tomasi va valorar els b\u00e9ns espirituals m\u00e9s que els b\u00e9ns materials de la terra, de la qual es considerava simplement un pelegr\u00ed. Tenia una innata inclinaci\u00f3 al recolliment, a l\u2019estudi i a la preg\u00e0ria. Un home espiritual i de virtuts. De jove, ja tenia predilecci\u00f3 pel cant gregori\u00e0 i li agradaven les celebracions solemnes de la sagrada lit\u00fargia, aix\u00ed com tamb\u00e9, la lectura dels llibres antics i l\u2019estudi de pergamins. Amb totes aquestes aficions no \u00e9s estrany que opt\u00e9s per la vida religiosa, d\u2019estudi i no tant per la social i pol\u00edtica. Als 15 anys, amb la benedicci\u00f3 de la seva fam\u00edlia, entr\u00e0 al convent dels pares Teatins de Palerm. El 1673, a la catedral de Sant Joan del Later\u00e0 a Roma, fou ordenat prevere.<\/p>\n
Com a prevere teat\u00ed va ser un Home de D\u00e9u i un gran estudi\u00f3s de les Sagrades Escriptures, de la sagrada Lit\u00fargia i dels sants Pares de l\u2019Esgl\u00e9sia. La recerca de les fonts b\u00edbliques i lit\u00fargiques fou la gran tasca seva. El seu llegat de treballs b\u00edblics i de fonts lit\u00fargiques, com s\u00f3n els antics sacramentaris, \u00e9s d\u2019un gran valor i riquesa en l\u2019actualitat. Gr\u00e0cies al cardenal Barberini, que li obr\u00ed les portes de la biblioteca vaticana, i a la reina Cristina Alexandra de Su\u00e8cia, que el va protegir, facilitant-li c\u00f2dex i manuscrits antics, Tomasi va poder desenvolupar la seva gran habilitat d\u2019home de ci\u00e8ncia i d\u2019investigador nat, publicant moltes obres in\u00e8dites. Podem dir doncs, que Tomasi fou investigador i autor de grans creacions lit\u00fargiques de la seva \u00e8poca. Gr\u00e0cies a ell, avui tenim\u00a0 fonts lit\u00fargiques com el sacramentari Gelasi\u00e0 i el Gregori\u00e0, el Missal g\u00f2tic, i el Gal\u00b7lic\u00e0, aix\u00ed com antifonaris i responsorials, leccionaris i evangeliaris… que no solament s\u00f3n llibres antics sin\u00f3 tamb\u00e9 fonts lit\u00fargiques amb les que s\u2019han pogut enriquir els actuals llibres lit\u00fargics del Vatic\u00e0 II.<\/p>\n
El Papa Climent XI va nomenar Tomasi cardenal i fou tingut com a \u00abPare de la nova ci\u00e8ncia lit\u00fargica\u00bb ja que havia superat els grans liturgistes i investigadors que l\u2019havien precedit. El primer dia de l\u2019any 1713 va morir a Roma amb gran fama d\u2019home savi i sant. L\u2019any 1803, Pius VII el va beatificar, i el 1986, sant Joan Pau II el canonitz\u00e0.<\/p>\n
Entre les moltes esgl\u00e9sies romanes de visita obligada, a Sant\u2019Andrea della Valle, en ple corso Vittorio Emanuele, hi trobem el sepulcre de sant Josep M. Tomasi, en un dels altars laterals. Si aneu a Roma no deixeu de fer-hi una visita.<\/p>\n
Els alumnes i professors de l\u2019Institut Superior de Lit\u00fargia de Barcelona, cada any honorem el nostre sant Tomasi amb una eucaristia que celebrem a l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Gaiet\u00e0 dels pares Teatins a Barcelona. La seva festa \u00e9s el dia 3 de gener per la gl\u00f2ria de D\u00e9u i exaltaci\u00f3 de la Santa Mare Esgl\u00e9sia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Article de Francesc Xavier Par\u00e9s publicat a la secci\u00f3 de lit\u00fargia de Catalunya Cristiana (19 de febrer).<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-8901","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categorizar"],"acf":[],"yoast_head":"\n