Aquest any la Quaresma cau alta i gaudirem d\u2019una colla de diumenges entre el cicle de Nadal-Epifania i el cicle de Quaresma-Pasqua. La nomenclatura lit\u00fargica actual anomena aquests temps lit\u00fargics com a \u00abTemps forts\u00bb de l\u2019any lit\u00fargic. Que siguin anomenats \u00abTemps forts\u00bb no va, ni ha d\u2019anar, en detriment del \u00abTemps ordinari\u00bb, com si aquest fos un temps feble o de menor categoria, ans al contrari: el Temps ordinari \u00e9s un temps fort\u00edssim. Obeeix a la primer\u00edssima organitzaci\u00f3 del temps lit\u00fargic que t\u00e9 com a eix i ritme la celebraci\u00f3 del Diumenge com el dia del Senyor. De fet, els temps anomenats \u00abforts\u00bb interrompen el cicle dominical, per\u00f2 aquest roman com a tel\u00f3 de fons del temps celebratiu de l\u2019Esgl\u00e9sia. No s\u00f3n diumenges que se celebren per emplenar els que no estan ocupats pels temps forts. Que en diguem \u00abTemps ordinari\u00bb no es pot entendre de menor categoria. Ordinari aqu\u00ed no es contraposa a extraordinari, \u00e9s simplement\u00a0 el temps \u00abDe durant l\u2019any\u00bb, que va transcorrent al ritme dominical. Tant des del punt de vista de la celebraci\u00f3 lit\u00fargica com de l\u2019oracional, hi ha una unitat, una inclusi\u00f3 que va des del I Diumenge del Baptisme del Senyor fins a la celebraci\u00f3 del 34 Diumenge de la Reialesa de Crist. Des dels inicis fins a la Parusia es llegeix de manera continuada l\u2019Evangeli, sense alterar la seva lectura amb fragments escollits d\u2019ordre tem\u00e0tic. S\u00f3n les 34 setmanes que resplendeixen per la celebraci\u00f3 de la totalitat del Misteri de Crist. Seguim\u00a0 cadascun dels evangelis sin\u00f2ptics, amb fragments del IV Evangeli algunes vegades inclosos. Cada Diumenge, de manera ordenada i seguida,\u00a0 escoltem la vida hist\u00f2rica del Senyor (fets i paraules) amb un Evangeli, il\u00b7lustrat en l\u2019Antic Testament (1a lectura) i anunciat en el Nou Testament (2a lectura) i cantat per l\u2019Esposa-Esgl\u00e9sia en el Salm. Aix\u00ed, seguim el Senyor fins a la Creu i rebem d\u2019Ell el do de l\u2019Esperit Sant. Aix\u00ed, el Crist glori\u00f3s \u00e9s estimat i celebrat. L\u2019Esperit omple l\u2019Esgl\u00e9sia dels seus carismes. Tamb\u00e9 aquest mateix Esperit ens dona el desig d\u2019anar cap al Pare i una delicadesa envers els qui sofreixen.<\/p>\n
Tots els diumenge celebrem el Senyor Ressuscitat, que ens convoca com Esgl\u00e9sia i ens dona l\u2019Esperit Sant. Cada diumenge tamb\u00e9 el Senyor ens envia a la missi\u00f3. Com un flux i un reflux la santa assemblea s\u2019aplega i es dispersa. L\u2019Esperit convoca l\u2019assemblea lit\u00fargica, per\u00f2 aquest mateix Esperit l\u2019envia a la di\u00e0spora del m\u00f3n. Mentrestant hi ha un creixement en la vida eclesial i cristiana. El temps ordinari est\u00e0 marcat pel seguiment de Crist que des del seu baptisme fins a la Creu anunci\u00e0 el Regne de D\u00e9u i nosaltres escoltem i seguim el Mestre en la seva ascensi\u00f3 a Jerusalem on celebra la seva Pasqua. Aix\u00ed aprenem a ser deixebles. El Diumenge \u00e9s el primer dia de la setmana, no l\u2019\u00faltim (sovint ho oblidem) i cada cristi\u00e0 ha de guardar alguna perla del que ha sentit i ha resat en l\u2019Eucaristia del Diumenge i aix\u00f2 ha d\u2019il\u00b7luminar la mirada del cor durant la setmana en tot el que fa i s\u2019ocupa.\u00a0 La predicaci\u00f3 ha d\u2019ajudar en el creixement de la vida cristiana. Mai no ha de molestar, sin\u00f3 fer sintonitzar en l\u2019obra de l\u2019Esperit en el cor de cadasc\u00fa.<\/p>\n
En el temps ordinari flueix i creix la vida eclesial al voltant de l\u2019Eucaristia dominical. Aqu\u00ed hi \u00e9s tot: el Pare que es dona per Crist en l\u2019oblaci\u00f3 de si mateix, en el seu Cos entregat per vosaltres i amb la seva Sang vessada per molts, en l\u2019amor de l\u2019Esperit Sant, ja que tot ha de ser: \u00abPer ell, amb ell i en ell, i res sense ell\u00bb. Cada Eucaristia dominical obre davant nostre el cam\u00ed de la caritat per qu\u00e8 hi caminem. Es un cam\u00ed que porta al cel, plenitud de la mateixa caritat. S\u00f3n els carrils de les benaurances que el Senyor ens ensenyava diumenge passat. No ho oblidem, els pobres sempre van davant nostre. El color de les vestidures lit\u00fargiques \u00e9s el verd, que significa primavera, florida. S\u00f3n els fruits de la gr\u00e0cia de Crist, D\u00e9u i Senyor nostre. Quan l\u2019Eucaristia en una parr\u00f2quia ocupa el lloc principal\u00edssim, n\u2019\u00e9s el cor i el centre, tot funciona, altrament tot entra en decad\u00e8ncia i res fructifica, perqu\u00e8 \u00abEll ha de ser en tot el primer\u00bb (Col 1,17b).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Article de Rafael Serra publicat a la secci\u00f3 de lit\u00fargia de Catalunya Cristiana (12 de febrer).<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-8899","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categorizar"],"acf":[],"yoast_head":"\n