La relaci\u00f3 entre aquestes dues realitats no es circumscriu nom\u00e9s en l\u2019\u00e0mbit de les declaracions papals o de les resolucions conciliars o sinodals quan s\u2019ocupen de la lit\u00fargia; \u00e9s evident que aquests s\u00f3n instruments necessaris gr\u00e0cies als quals els cat\u00f2lics hem enriquit no pas poc la nostra comprensi\u00f3 de l\u2019oraci\u00f3 de l\u2019Esgl\u00e9sia. Per\u00f2 tot i ser, com diem, molt important, no ho s\u00f3n pas tot.<\/p>\n
Diguem que hi ha un altre sentit en aquest cam\u00ed que uneix ambd\u00f3s extrems. \u00c9s el que va de la lit\u00fargia al magisteri. O, si es vol dir altrament, el servei que la sagrada lit\u00fargia fa a la dimensi\u00f3 docent de l\u2019Esgl\u00e9sia, mare i mestra dels seus fills.<\/p>\n
Sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 cal citar unes paraules que el papa Pius XI va adre\u00e7ar a l\u2019aleshores abat de Mont-C\u00e9sar, Dom Bernard Capelle, el 12 de desembre del 1935, tal com recull la relaci\u00f3 de l\u2019audi\u00e8ncia que li conced\u00ed. El Papa afirm\u00e0 davant l\u2019estudi\u00f3s benedict\u00ed que \u00abla lit\u00fargia \u00e9s una cosa molt gran. \u00c9s l\u2019\u00f2rgan m\u00e9s important del magisteri ordinari de l\u2019Esgl\u00e9sia (…). La lit\u00fargia no \u00e9s la didasc\u00e0lia d\u2019un o altre individu, sin\u00f3 la didasc\u00e0lia de l\u2019Esgl\u00e9sia\u00bb.<\/p>\n
\u00c9s oport\u00fa recordar avui aquestes paraules de Pius XI amb tot el que signifiquen. I m\u00e9s des de la perspectiva de la reforma lit\u00fargica del Vatic\u00e0 II ja realitzada, i que ha suposat un gran enriquiment en molts \u00e0mbits, com, per exemple, en el de la Sagrada Escriptura.<\/p>\n
Si fem una mirada objectiva sobre la vida quotidiana dels membres de l\u2019Esgl\u00e9sia, ens adonarem que aquells que freq\u00fcenten espais de formaci\u00f3 s\u00f3n una minoria. Els qui conreen la seva fe a partir de cursos, lectures, reflexi\u00f3, etc., no formen pas el gruix del m\u00f3n cat\u00f2lic, per b\u00e9 que, en algun moment de la seva vida, un batejat haur\u00e0 participat en sessions catequ\u00e8tiques, si m\u00e9s no durant la preparaci\u00f3 als sagraments de la iniciaci\u00f3 cristiana i, potser despr\u00e9s puntualment, abans de certes celebracions com ara el matrimoni o per a la preparaci\u00f3 dels fills als esmentats sagraments.<\/p>\n
Cal aplaudir tots aquests esfor\u00e7os per tal d\u2019ajudar a madurar la intel\u00b7lig\u00e8ncia de la fe, i aprofundir-la a fi i efecte de viure-la amb m\u00e9s goig i sentit, amb m\u00e9s coher\u00e8ncia i radicalitat testimonial.<\/p>\n
Tanmateix, hem de tornar a recordar les paraules del Papa a l\u2019abat Capelle. La celebraci\u00f3 de la lit\u00fargia \u00ab\u00e9s una cosa molt gran\u00bb, perqu\u00e8 tot celebrant l\u2019obra de la nostra redempci\u00f3, els batejats anem enriquint la comprensi\u00f3 del Misteri de D\u00e9u gr\u00e0cies al contacte habitual amb els seus Misteris, \u00e9s a dir, amb la persona de Crist, el Senyor, present i actuant en els sagraments i en la lit\u00fargia de l\u2019Esgl\u00e9sia en general.<\/p>\n
Per\u00f2 no podem pensar que aquest \u00abmagisteri ordinari de l\u2019Esgl\u00e9sia\u00bb tingui en nosaltres la seva efic\u00e0cia si no respectem la veritat del seu \u00ab\u00f2rgan m\u00e9s important\u00bb. La lit\u00fargia ha de ser transparent, ha de poder \u00abmanifestar clarament les coses santes que significa\u00bb (cf. SC 21), com va desitjar-ho el Concili. Aix\u00f2 implica un gran respecte i fidelitat als seus ritus i als seus textos, per tal que, celebrats amb aut\u00e8ntic art espiritual, vertaderament siguin expressius de la salvaci\u00f3 que transporten.<\/p>\n
On la lit\u00fargia de la terra, doncs, es viu com a pregustaci\u00f3 i participaci\u00f3 de la lit\u00fargia del cel (cf. SC 8), el batejat va experimentant, dia rere dia, diumenge rere diumenge, com la seva exist\u00e8ncia va aprofundint en el coneixement de D\u00e9u i dels homes; com va comprenent cada vegada m\u00e9s la pr\u00f2pia vida a la claror d\u2019una llum m\u00e9s gran que la immediata. En definitiva, es va fent cada vegada m\u00e9s savi, m\u00e9s \u00abun altre Crist\u00bb. Hi pot haver un magisteri m\u00e9s sublim?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Article de Jaume Gonz\u00e1lez Padr\u00f3s publicat a la secci\u00f3 de lit\u00fargia de Catalunya Cristiana (29 de gener).<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-8894","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categorizar"],"acf":[],"yoast_head":"\n