La crisi econ\u00f2mica, l\u2019empobriment que porta a una desigualtat cr\u00f2nica, el terrorisme, l\u2019allau d\u2019expulsats de casa seva per la fam o per la guerra, la viol\u00e8ncia de les armes, ens han aportat una dosi considerable de realisme a l\u2019hora de viure la fe. No podem pas fer veure, com el C\u00e0ndid de Voltaire, que D\u00e9u es fa un de nosaltres en el millor dels mons possibles: vivim en un m\u00f3n en qu\u00e8 la foscor, la por, la viol\u00e8ncia fan estralls. En un m\u00f3n on la fragilitat \u2013com molt b\u00e9 ens recorda enguany C\u00e0ritas\u2013 ens fa vulnerables.<\/p>\n
Per\u00f2 aquesta mateixa vulnerabilitat, que potser en els darrers anys no perceb\u00edem tan cruament, \u00e9s la que ens fa veure com un tresor l\u2019arribada de Jes\u00fas, que es fa un refugiat m\u00e9s, un sense llar, un aturat, un treballador sense drets, un nad\u00f3 a la intemp\u00e8rie, arribat en una fam\u00edlia senzilla, on l\u2019acollida passa per damunt dels convencionalismes, fruit d\u2019una genealogia, que no \u00e9s la dels millors, sin\u00f3 que est\u00e0 plena de personatges com nosaltres, pecadors i impurs. Jes\u00fas neix sense pors i sense privilegis. Neix perqu\u00e8 una noia senzilla, sense estudis ni t\u00edtols ni reconeixements ni lideratges, confia en l\u2019Esperit i arrisca el rol que li era reservat a la vida: el d\u2019esposa de Josep; neix perqu\u00e8 el tal Josep \u00e9s capa\u00e7 de fer-se seva una fam\u00edlia de la qual no n\u2019\u00e9s el protagonista. Una situaci\u00f3 que se sost\u00e9 \u00fanicament per la confian\u00e7a.<\/p>\n
Aqu\u00ed hi ha la mirada de D\u00e9u i d\u2019aqu\u00ed surt la pau. Aquest \u00e9s el nom de Jes\u00fas: D\u00e9u salva. I ho fa des de la fragilitat i del silenci. I ho fa amb infinita confian\u00e7a en D\u00e9u, que vol dir sobretot confian\u00e7a en les persones. Aquesta mateixa pau, la pau de l\u2019alegria, del coratge, de la llibertat i de la tenacitat, \u00e9s la que nosaltres tenim a l\u2019abast i la que celebrem els cristians el primer dia de l\u2019any, des del 1968 per desig de Pau VI. Aquesta pau ens hauria de portar a relativitzar els conflictes amb els nostres ve\u00efns, a aprendre a perdonar i a dialogar, a respectar els nostres adversaris i enemics, a confiar en qui tenim al nostre voltant, a viure amb esperan\u00e7a, a compartir all\u00f2 que som i que tenim, a mobilitzar-nos per una vida digna per a tothom i pels drets de les persones, a donar valor i qualitat a la vida pol\u00edtica, a q\u00fcestionar el circuit de les armes. Jes\u00fas portar\u00e0 la pau vencent les temptacions del poder, del diner i del prestigi i posant-se a tret. Nosaltres senzillament podem posar-nos en cam\u00ed, sense por d\u2019anar amb les mans buides. Josep M. de Sagarra, al\u00a0Poema de Nadal<\/em>, diu que hi ha molts camins que porten a Roma, per\u00f2 nom\u00e9s un cam\u00ed que porta a Betlem. Buscar la pau des de la nostra petitesa ens posa en aquest cam\u00ed, encara que els nostres passos puguin semblar-nos insignificants i els nostres aven\u00e7os, irrellevants. El cam\u00ed de Betlem no est\u00e0 fet per als motors de gran cilindrada, sin\u00f3 per als qui han de caminar amb crosses. No \u00e9s una cursa de velocitat, sin\u00f3 un espai de trobada, on ens ajudem m\u00fatuament a caminar. No \u00e9s espai de xerrameca, sin\u00f3 silenci atent i expectant. Perqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s important ser en el cam\u00ed que arribar al final. Que passeu un molt bon 2017!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Article de Merc\u00e8 Sol\u00e9 publicat a la secci\u00f3 de lit\u00fargia de Catalunya Cristiana (1 de gener).<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-8888","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categorizar"],"acf":[],"yoast_head":"\n