El dia havia estat d\u2019all\u00f2 m\u00e9s ple i intens. De fet ja havia comen\u00e7at a mitjanit amb la missa del gall, en una esgl\u00e9sia moderadament plena, on es podia palpar una emoci\u00f3 continguda entre tots els presents. Esgarrapant hores de son, el rector amb la seva comunitat, no va estalviar el m\u00e9s m\u00ednim perqu\u00e8 la joia del naixement del Salvador fos compartida. L\u2019esfor\u00e7 va ser important i el cansament notable, per\u00f2 tot \u00abjust i necessari\u00bb. I l\u2019endem\u00e0, sense haver dormit gaire, el moss\u00e8n va encarar una jornada amb diverses celebracions de l\u2019eucaristia, solemnes, joioses i sentides. \u00c9s Nadal.<\/p>\n
Despr\u00e9s de la darrera celebraci\u00f3 del migdia, en tancar l\u2019esgl\u00e9sia, sabia que encara l\u2019esperava un altre esfor\u00e7, tamb\u00e9 joi\u00f3s: l\u2019\u00e0pat familiar. Des dels m\u00e9s ancians fins als menuts, tots al voltant de la taula com cada any; b\u00e9, tots no. El record dels absents, ara, es fa plor dissimulat per dintre i preg\u00e0ria a flor de llavi.<\/p>\n
I arriba el capvespre; ja fa estona que \u00e9s ben fosc. Aquella foscor del dia de Nadal que ens agafa a tots cansats i ens cobreix el cor amb un tel de tristesa; potser de remordiment, perqu\u00e8 hem estat molt distrets, sense acaronar prou l\u2019Infant amb la mirada interior, ocupats en tantes coses prescindibles, com noves i repetides \u00abMartes\u00bb\u00a0que no aprenen la lli\u00e7\u00f3. \u00c9s aqu\u00ed quan el moss\u00e8n recorda cada any el silenci d\u2019aquest dia en les cartoixes de tot el m\u00f3n, i no pot evitar un moviment d\u2019enveja dintre seu.<\/p>\n
Per\u00f2 encara no est\u00e0 tot perdut. S\u2019adre\u00e7a a la comunitat contemplativa que l\u2019ha acompanyat des de seminarista i, com un assedegat que corre a la font, entra a la petita esgl\u00e9sia, blanca, neta, perfumada d\u2019encens, que ja l\u2019espera per resar vespres. Les monges, silencioses i fidels, amb algunes persones arrelades a la preg\u00e0ria de l\u2019Esgl\u00e9sia, fan corona al voltant de l\u2019altar, que avui, com mai, t\u00e9 fulgors de bressol d\u2019eternitat.<\/p>\n
Tot \u00e9s a punt i comen\u00e7a l\u2019oraci\u00f3. Una oraci\u00f3 que \u00e9s una contemplaci\u00f3 emocionada del Crist que ens ha nascut i que adorem com a sacerdot per sempre amb el salm 109; salm dominical, s\u00ed, perqu\u00e8 Nadal t\u00e9 sentors de diumenge, de feblesa que esdev\u00e9 vict\u00f2ria. I despr\u00e9s… oh despr\u00e9s! El salm 129: el\u00a0De profundis<\/em>. I \u00e9s aqu\u00ed quan hom compr\u00e8n millor el misteri del Nadal. Els alegrois de la missa del gall i de la taula abundant troben el seu sentit. Ara ressona la nostra veu en la de Crist dient al Pare: \u00abDes de l\u2019abisme us crido, Senyor\u00bb.\u00a0Ara se\u2019ns il\u00b7lumina la intel\u00b7lig\u00e8ncia i comprenem que avui celebrem justament aquesta gran miseric\u00f2rdia: D\u00e9u ha respost al clam de la humanitat, aclaparada en l\u2019abisme del mal i de la mort, fent-se un home com els homes i entre els homes, sentinella d\u2019aquesta humanitat que ja no gosava esperar un mat\u00ed llumin\u00f3s. Ara comprenem que Nadal \u00e9s aquest mat\u00ed. M\u00e9s encara, aquesta albada, primers raigs, t\u00edmids i estantissos, i que, tanmateix, anuncien el migdia radiant de la Resurrecci\u00f3: \u00ab\u00c9s Ell qui redimeix Israel de totes les seves culpes\u00bb.<\/p>\n I si ja el salmista ens ha parlat del perqu\u00e8 del Nadal amb mots greus i curulls d\u2019esperan\u00e7a, ara \u00e9s el torn del nou Israel que respon a tanta gr\u00e0cia amb les paraules de l\u2019ap\u00f2stol, que s\u00f3n, com sempre, espasa fina de dos talls, penetrant en expressar la veritat; i cantem amb els colossencs: \u00abDonem gr\u00e0cies al Pare, que ens ha fet dignes de tenir part en l\u2019heretat del poble sant, en el Regne de la llum\u00bb.<\/p>\n Heus ac\u00ed el gran misteri celebrat. Per l\u2019Encarnaci\u00f3 del Verb, Sacerdot de la nova i eterna alian\u00e7a, la humanitat ha passat de jeure a l\u2019abisme de la mort al tron del Regne de la llum. Vet aqu\u00ed per qu\u00e8 fem festa! Vet aqu\u00ed per qu\u00e8 \u00e9s Nadal!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Article de Jaume Gonz\u00e1lez Padr\u00f3s publicat a la secci\u00f3 de lit\u00fargia de Catalunya Cristiana (25 de desembre).<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-8887","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categorizar"],"acf":[],"yoast_head":"\n